Article del diari Avui
Una de les característiques més cridaneres de l’islamisme fonamentalista és el seu amor per la tecnologia occidental. La tècnica contemporània és un invent europeu, segons Ortega i Gasset, i els camps d’extermini nazis un dels seus zenits, segons Heidegger. Però la població musulmana, fonamentalista o no, s’ha abocat en les darreres dècades a consumir-ne tant com les seves possibilitats li han permès i no ha formulat cap discurs en contra dels avenços de les nostres andròmines. A diferència dels amish, per exemple. Entre els intel·lectuals islàmics, des de fa ja uns segles, hi ha hagut una remor, que és ja una convicció per a molts: gran part de l’èxit de la modernitat europea, del gran pas endavant de la tècnica i la ciència, és degut a la influència dels pensadors islàmics medievals. Hi ha convincents argumentacions del deute ideològic que autors com Descartes o Spinoza tenien contret amb pensadors musulmans. La tècnica sorgida a Europa després de la Il·lustració no és cap problema per als teòrics i els pràctics del fonamentalisme. En canvi, el pensament islàmic actual fa una crítica duríssima contra les conseqüències del secularisme i el buit espiritual d’Occident. És la decadència que volen evitar o destruir, segons el cas. No crec que es pugui deslligar una cosa de l’altra. La tecnologia, duta al nostre extrem, és sobretot una manera de donar poder i competència als individus per desplegar la seva pròpia visió del món i fer reals els silencis de les conviccions interiors. Condició necessària de l’individualisme i del pluralisme. La dispersió de la tecnologia és la dispersió del poder. Trenca el pensament homogeni. A Europa ha acabat amb el fonamentalisme.
Publicada al diari AVUI, pàgina 20. Dissabte, 18 d’agost del 2007