El dilema Bin Laden

14 de maig de 2011 5

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 14 de Maig del 2011)

Abbottabad ha ensenyat les diferents idees de democràcia dels Estats Units i Europa. La premsa i els líders polítics nord-americans no han posat en qüestió ni una vegada la conveniència d’enviar 79 soldats a matar Bin Laden. En canvi, a Europa, especialment a Espanya, i d’una manera prou particular a Catalunya, s’ha emfatitzat el dilema ètic darrere la decisió d’enviar 79 empleats del govern a matar una persona.

Simplificant, a Europa hi ha una sèrie de qüestions que estan fora del debat democràtic, la pena de mort, per exemple; mentre que als EUA està prohibit limitar les qüestions que poden debatre’s en públic, — l’apologia de la violència, per exemple, és perfectament legal. Es veu arreu: a Espanya està prohibit cremar la bandera; als EUA no. A Espanya una portada sardònica sobre el rei té problemes; a Nova York, a l’aparador d’un sex-shop de la 7a Avinguda, hi ha una ninot d’Obama amb un gran fal·lus erecte que si li dones corda es masturba (10 dòlars). A Espanya el TC ha hagut de fer mans i mànigues polítiques per a desfer la decisió del Suprem d’il·legalitzar Bildu; als EUA existeix l’American Nazy Party, (té Twitter i tot: @ANP14).

Rere aquesta diferència hi ha dues concepcions de la persona. La democràcia americana pressuposa que l’home és imperfecte i el poderós corrupte. La democràcia és el sistema que evita que la imperfecció d’un s’imposi a la dels altres. Cada persona és lliure de pensar i defensar el país, la família i la vida com vulgui: és el reialme de la seva moral. El preu és que els seus governants estan exempts de governar des de l’ètica: és el regne de la política. Obama es va presentar a les eleccions dient que si calia entraria al Pakistan il·legalment per matar Bin Laden. Un cop escollit l’única ètica professional exigible era que complís la promesa.

En canvi, la democràcia continental europea se sosté sobre la idea que cada persona té una ‘essència digna’ que l’estat ha de protegir, fins i tot d’un mateix. Aquesta ‘dignitat essencial’ és l’home en la seva perfecció. La història, la cultura i la necessitat econòmica l’han corromput, i l’estat ha d’intervenir per corregir-ho. Per això la UE és un mega-estat sense control democràtic: a Brussel·les es decideixen les coses importants, essencials, les que no poden entrar en el debat electoral.

Europa s’escandalitza per Bin Laden, però es nega sistemàticament a debatre sobre el mal menor, com va passar amb els Balcans. Espanya s’escandalitza, però és el país dels GAL i Mr. X. Catalunya s’escandalitza, però hem trigat anys a parlar d’immigració i ahir mateix l’Avui informava que la CIA i els seus equivalents marroquins, pakistanesos, israelians i indis tenen seu a Barcelona per controlar l’ebullició islamista. Estan bojos aquests americans, però a Europa, especialment a Espanya, i d’una manera prou particular a Catalunya, ha aparegut el dilema ètic com qui està acostumat a que li rentin la roba bruta, i no li ho facin saber.

Etiquetes

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca