La fi d’un loop

03 de maig de 2011 1

(article publicat a La Vanguardia del dimarts 3 de Maig del 2011 –primer dia de LV en català)

El dia abans que un grup de soldats nord-americans capturessin i executessin Osama Bin Laden, al Carnegie Hall hi havia un concert. S’hi sentien les meoldies minimalistes, barreja de música clàssica i sons electrònics del compostitor novayorquès Steve Reich (1936). L’obra, en quatre moviments, es titula WTC 9/11 (‘Wall Trade Center, 11-S”), i és un tribut al gran trauma de la ciutat. Steve Reich, que ve al festival  Sònar de Barcelona aquest any, és el compositor americà viu més important, segons la premsa americana especialitzada.

Per sota i per sobre de les notes tocades en directe per violinistes, violoncelistes, percussionistes i guitarristes se sentien trossos de converses gravades. Des de les veus dels bombers i serveis d’emergència el dia de l’atemptat, fins a declaracions de familiars dels morts aquells dies. El recurs estilístic usat per Reich era el loop. El loop  és un bucle, una repetició constant d’un tros d’una gravació. Deu anys després de l’atemptat, en  el luxós escenari del Carnegie, una veu sortida d’aquell dia no parava de repetir, a ritme amb els violins, “this is not an accident, this is not an accident.” El tema del concert, jo diria, no era l’esperança ni la tranquil·litat. El tema era el dessassossec, la impossibilitat de treure’s del cap les imatges i veus d’aquell dia. El públic va aplaudir llargament, però sense alegria.

Vint-i-quatre hores més tard, un gran sospir atravessava la ciutat. Els novayorquesos saben perfectament que si es concentren a Times Square o a la Zona Zero, seran al plató més televisat del món. Per això hi van. Ahir al carrer el tema ja no era l’obsessió: era un crit d’alliberament. Les televisions i diaris es van omplir tant de les anàlisis polítiques locals i internacionals com del relat personal. Una veterana de l’atemptat del pentàgon, d’Iraq i de l’Afghanistan ho va resumir així: “Aquell día ens va canviar la vida, avui un núvol fosc ha desaparegut. Ha valgut la pena.” S’ha acabat un loop. En queden d’altres. Ho va dir el cap de la polícia, Ray Kelly: “if you see something, say something.”


Etiquetes

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca