Oblidar ‘Onkalo’

03 de setembre de 2011 3

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 3 de setembre del 2011)

Into Eternity és un documental sobre un cementiri nuclear anomenat ‘Onkalo’, (‘forat, amagatall’) que el govern de Finlàndia està construint a l’illa d’Okiluoto. La gràcia d’Onkalo, i per tant del documental, és que a diferència d’altres cementiris nuclears, aquest ha de ser per sempre. O, com a mínim, per d’aquí a 100.000 anys, que és el temps que dura la radioactivitat dels detritus nuclears que ha d’emmagatzemar.

Fins ara els cementiris nuclears es construïen amb l’esperança que tard o d’hora els humans descobriríem una manera de destruir els residus o, fins i tot, de reaprofitar-los. Onkalo parteix de la premissa contrària: mai no aconseguirem fer-ne res d’aquesta merdota radioactiva, i més val que comencem a pensar on posar-la. El documental se centra en les dificultats pràctiques de la construcció d’un emplaçament que ha de durar més que tota la història de la humanitat fins avui. Però, esclar, quan parles a 100.000 anys vista els problemes no es limiten a la qualitat dels materials o a la profunditat de la cripta.

Per al disseny d’Onkalo el govern finès ha comptat amb enginyers i físics nuclears, però també amb teòlegs, antropòlegs i especialistes en simbologia. El problema que  han de solucionar aquests humanistes és el següent: com fer que en 100.000 anys ningú no s’hi acosti? Cal entendre que un cop Onkalo estigui ple, cap al 2100, la idea és segellar-lo per sempre. Però d’aquí a 30.000 anys, qui recordarà que Onkalo conté residus radioactius? ¿I si la humanitat ha estat al caire d’extingir-se i els supervivents són com homes del paleolític? ¿És millor posar senyals de perill per avisar els humans de l’any 45.786 d.C. o és millor ocultar Onkalo per tal que només una humanitat evolucionada pugui accedir-hi? I si cal posar senyals de perill, en quin idioma s’han d’escriure? Amb quina simbologia? I si cal ocultar-ho, quina és la manera més eficaç?

Els dissenyadors d’Onkalo no són gaire optimistes. Compten amb, com a mínim, una glaciació en els propers 100.000 anys. Segons els seus càlculs la cripta està preparada per suportar-ho, però la civilització actual no. Caldrà tornar a començar. Un cop el coneixement s’hagi perdut, quin humà respectarà un senyal de perill sobre una substància que mata però no es pot veure, ni sentir, ni olorar? Fins i tot si els senyals s’entenen bé, la premissa amb la que treballen a Onkalo és que som més curiosos que prudents.

Onkalo parla del pessimisme d’avui més que dels desastres de demà: abans pensàvem en un futur blanc i tecnològic, sense residus, d’homes esvelts que ho solucionen tot, als quals no els cal ni la depilació. Avui assumim un futur brut, una humanitat peluda,  primitiva, incapaç d’adaptar-se als canvis climàtics, ni d’obeïr cap senyal de perill. Per certificar aquest pessimisme, els dissenyadors de la primera construcció humana amb possibilitats de durar 100.000 anys l’han pensada fins a l’últim detall per tal que caigui immediatament en l’oblit.

Etiquetes

Darrers articles

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

  • No acabo d’entendre per què els homes sense pel han de ser millor que els homes peluts… Em sembla que et deixes influenciar massa per la cultura televisiva i per els anuncis de Braun… 😉
    ¡Peludos al poder!

  • Abans de la invenció de l’automòbil, i preveient el creixement de la població a les ciutats, es buscaven remeis per evitar l’augment incontrolat pels carrers dels purins del cavalls que tiraven dels cotxes.

    La literatura de catàstrofes, para-científica, és antiga i rica i sempre usa el mateix mètode, l’extensió desmesurada d’una de les variables. Es poden fer versions còmiques, com l’augment de la mida de les cadires en el futur al saber que la població amb obesitat mòrbida creixerà tant que al any 2356 arribarà a ser del 93,58 % en les dones, del 94,28 % en els homes i del 91,87 en d’altres gèneres no especificats.

    Té gràcia que aquest cementiri es digui “Onkalos”, em recorda “Onfalos”.

    Com a pelleter també reivindico la bondat del pèl.

    Moltes felicitats pels seus articles a la Vanguardia, no me’n perdo ni un.

  • Quin rotllo de web!
    A qui li poden interessar les seves opinions?

  • Cerca