Retuit: “Bàsicament, he tingut una idea”

22 de maig de 2011 13

(article publicat a La Vanguardia del diumenge 22 de Maig de 2011)

Com que visc a 6.000 km. de la Pl. Catalunya, el divendres des de primera hora de la tarda -la nit catalana- vaig seguir l’assemblea dels acampats via internet. Els organitzadors han col·locat una càmera a la cantonada més propera a El Corte Inglés, i emeten en directe a través d’Ustream.tv. Hi ha publicitat. I és personalitzada: m’apareix un anunci que ofereix un descompte per anar a veure Billy Elliot a Broadway: “The Best Show Ever!”

Entro al twitter i transcric literalment, en bocins de 140 caracters, tota l’assemblea: 4 hores i centenars de tuits. 800 persones se m’afegeixen al compte, i malgrat que només poso les frases entre cometes, hi ha gent que es pensa que hi dono suport, i em feliciten, i hi ha gent que es pensa que me’n foto, i m’insulten. També al revés: gent que  em critica per donar-hi suport, i gent que em felicita per ‘desemmascarar la farsa.’ Al final, twitter em bloqueja el compte.

Faig una petita sel·lecció de les millors frases recopilades, en l’idioma original. Mesures aprovades a mà alçada per l’assemblea: “Per acabar amb el monopoli dels banquers, la nacionalització de la banca!”; “Derogació immediata de la llei d’estrangeria”; “Estem totalment en contra de la reforma de les pensions i de la reforma laboral de fa uns mesos”; “Listas abiertas“; “Retirada de la ordenanza de civismo“; “Exigim el repartiment del treball i la riquesa”;  “Abolición de la ley Sinde“; “Contractació de personal sanitari fins que s’acabin les llistes d’espera”; “Si subimos los impuestos a las 50 grandes fortunas de España se acaba el déficit“; “Expropiación de las viviendas vacías“; “Proposem un referèndum de proclamació de la 3a república!”

Informacions logístiques: “Durant aquest cap de setmana tenim un pols obert contra la Junta Electoral, i això ens dóna visibilitat”; “Demà hi haurà un taller d’estiraments a les 12”; “Per tal que totes les persones artístiques puguin expressar la revolta, dividirem la plaça i hi haurà un espai per cada art”; “Hem d’aprendre a parlar i a escoltar perquè no ens ho han ensenyat a l’escola ni a l’institut ni a la universitat”; “Companys, portem 1hora i 20 desafiant a la Junta Electoral”; “Si vénen els mossos ens quedem asseguts”; “Cualquier persona que sepa algo de montaje de vídeo que venga. Tenemos un montón de curro por delante“; “Us demanem que feu un ús responsable de l’acohol, perquè, bueno, aquesta nit no farem un botellón, farem una jornada de reflexió.”

Proclames corejades i intervencions sense votació: “Aquí comienza la revolución. Pero no se irán si no les echamos. Una revolución implica una toma de poder“; “Espero que estas movilizaciones no sean un obstáculo entre el pueblo y la izquierda revolucionaria”; “Sense dones no hi ha revolució!”; “El manifiesto es autocomplaciente, insuficiente”; “Tenemos que organizarnos de otra forma a largo plazo“; “Vengo de la izquierda. Lo digo por transparencia.”; “Tres hurras por nosotros! Hip-Hip..  Hurra!“; “Si queremos transporte público gratuito, compremos un autobús“; “Hi ha gent que ha ofert casa seva per dutxar-se i descansar”; “Ens hem convertit en una gran bena per curar les ferides del sistema i les multinacionals”.

Darrers articles

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

  • Musidora

    A part d’estar-hi d’acord o no amb les protestes, aquest article guanyaria en credibilitat si fés gala d’una mica més de respecte.

  • Jeroni

    Jo només veig plasmades frases que s’han sentit a Pl. Catalunya…no veig cap comentari ofensiu, ni menyspreador, enlloc.
    Sóc partidari de la revolta pacífica; sóc conscient i partícip de la idea que cal un canvi. És evident que hi ha molta gent que se’n ha adonat, i sembla que pot ser un bon primer pas.
    Però proclames com les que en Jordi transcriu en aquest article, fan perdre credibilitat a la revolta. Són proclames inconcebibles i sense sentit (en molts casos) fruit d’una falta de coneixement (que NO critico! jo sóc el primer ignorant de moltes de les situacions que ens envolten diàriament; però precisament això és el que fa que avanç de fer una proclama pública micròfon en mà, vulgui tenir sempre ben clar de que estic parlant, i no usar frases o discursos populistes com, irònicament, usen els mateixos polítics i economistes dels que ens estem queixant). El greu no es pas “no saber”, el greu es tenir l’atreviment de parlar sense “saber”…un acte agosarat que permet als qui estan en contra del moviment, burlar-se’n, convertint així el teu argument en menys sòlid i més vulnerable.
    I insisteixo, estic totalment a favor, en termes generals, del moviment que s’està duent a terme, i, si, crec que cal un canvi.

  • El Sala

    Jugant a fer la revolució. Jugant a canviar el món.
    La seva indignació no compromet els poders. L’únic que compromet els poders és el vot. I de moment, a base de no votar, ja tenim “la dreta”
    guanyadora, cofoia i legitimada. Au, petits prínceps, treieu conclusions.
    .

  • les millors frases per a qui?

  • claudio

    En frese atribuida a Robert Gascoyne-Cecil, tercer Marqués of Salisbury: “Change? Change? Aren’t things bad enough as they are?”

  • Doncs jo trobo que l’article és prou objectiu. He estat a la plaça, i em sembla bé l’ocupació malgrat la demagògia d’alguns, el dirigisme d’alguns altres i la manca de formació poítica de la majoria. Però m’agradaria rebatre en Jeroni. Si mires el que s’hi diu (en el fons i canviant alguns termes):
    -Nacionalització de la banca
    -Retirada de la reforma laboral
    -Retirada de la reforma de les pensions
    -Llistes obertes
    -Retirada de l’ordenança del civisme
    -Reducció de la jornada laboral per a absorbir atur
    -Reforçament de polítiques fiscals redistributives
    -Retirada de la Llei Sinde
    -Garantia de la sanitat pública universal i gratuïta, que només pot ser alguna cosa més que una proclama si es creen noves places
    -Expropiació d’habitatges buits (amb tots els escrúpols legals que es vulguin)
    -Abolició de la monarquia

    Intueixo que a en Jordi Graupera no li agrada gaire encara que no ho critiqui explícitament, però això és un programa polític bastant més interessant que el que presentaran els partits polítics “seriosos” a les properes eleccions generals. De fet,el programa de la banca, el gran capital, els liberals i els socialdemòcrates en els darres trenta anys ha consistit a:
    -Carta blanca al capital financer per fer i desfer mitjançant la liberalització del mercat financer
    -Precarització del mercat laboral i congelació salarial
    -Privatització del mercat de les assegurances mitjançant la degradació del sistema de pensions
    -Opacitat institucional total mitjançant el poder ilimitat d’institucions mai no elegides pel poble (FMI, BM) i la reducció a un paper testimonial del Parlament Europeu (única institució europea elegida directament per sufragi universal), el Parlament espanyol (que ha d’obeir l’FMI) i el Parlament de Catalunya (que no pot legislar un Estatut sense la intromissió de dubtosa base jurídica del TC)
    -Control policial creixent de l’espai públic (encara que no en tinguin mai prou, el cert és que mai no hi havia hagut tanta policia per habitant, en això no es planteja la necessitat de retallades. És normal, amb les polítiques que fan cada cop en necessitaran més de policia).
    -Màniga ampla total per a les hores extres (pagades com al senyor empresari li doni la gana donat que el salari base no dóna per pagar un pis, l’escola dels fills, el menjar, etc.)
    -Reducció de la pressió fiscal a les rendes altes i les empreses malgrat que mentre els salaris es mantenen congelats els beneficis empresarials s’han multiplicat de forma espectacular en els darrers 30 anys
    -Privatització parcial de serveis sanitaris públics, reduccions de personal a la sanitat, etc. tot amb gran alegria de la sanitat privada i les mútues.

    Aquest programa ha estat defensat per uns senyors molt cultes i preparats, universitaris, empresaris, advocats, economistes, etc. des que Reagan és Reagan i Thatcher és Thatcher. Suposadament l’enriquiment opulent de certa gent havia de ruixar-nos a la resta amb una riquesa que no s’ha vist mai reflectida als salaris, motiu pel qual el crèdit s’ha expandit de manera desproporcionada. El resultat de les polítiques d’aquests senyors tant cultes ha estat el seu enriquiment i el nostre empobriment. Com Ford li va dir a Falstaff: confiaries la teva cervesa a un alemany? Els acampats potser parlen sense saber, però amb una formulació un pel més refinada del seu programa podem dir que és bastant millor que el d’aquells altres savis. Per què? Per què hi ha una cosa més important que la saviesa i és l’honradesa. Aquesta gent no n’han de guanyar un euro de tot això.

    Resposta: quin comentari més collonut, Terenci.

  • claudio

    Terenci,

    Como dicen que dijo Pla, ¿y eso quién lo paga? ¿Nuestros nietos? Porque lo de los hijos ya nos lo hemos gastado.
    Para ser un buen reaccionario (no es otra cosa ese programa destinado a mantener privilegios obsoletos), hay que empezar por entender la realidad.
    Pero ya llegará. Estamos en la segunda fase del duelo (enfado) y la aceptación me parece que no llega hasta la quinta.

  • Això es paga:
    a)Amb impostos. No es pot dir que no hi ha diners mentre es prenen mesures populistes com reduir o suprimir impostos de patrimoni, successions i societats. La pressió fiscal espanyola és baixa en context europeu, especialment pel que fa a les rendes altes.
    b) Rescatant les quantitats enormes de milions d’euros que es defrauden mitjançant paradisos fiscals (per aquests es veu que no hi ha o no cal policia)
    c) Reduint despeses innecessàries i injustificables com els salaris i pensions dels polítics, la Casa Reial, les nombroses infraestructures (culturals, per exemple)innecessàries fetes a major glòria del polític que les inaugura per després no fer-hi res
    d) En el cas de la sanitat hi ha una despesa desmesurada de material que es podria evitar i qualsevol treballador del sector ho sap i t’ho reconeixerà. A més, la despesa en medicaments és una bona part del pastís i es pot reduir perfectament ajustant les receptes tant pel que fa a receptar menys com pel que fa vendre unitats més petites. Tot això no és tant interessant com tancar serveis o despatxar personal per què l’objectiu no és fer viable la seguretat social si no precisament fer-la inviable, a part de que a les farmacèutiques (que a Catalunya tenen un cert pes, a part de les multinacionals del sector) no les faria gaire gràcia.
    d) Reduint despesa militar, molt notable en el conjunt del pressupost i força inútil (ni tan sols s’ha donat el cas que Repsol es forrés a Iraq, per exemple)
    e) Fent polítiques racionals d’infraestructures que primin l’eficiència per sobre del nacionalisme (espanyol), que és el que encobreix la xerrameca sobre la “cohesió territorial” (trams absurds de l’AVE, aeroports inútils, etc.) que acaba consistint en connectar Madrid amb qualsevol llogarret pintoresc amb el resultat històric contrari (només cal veure el solar que envolta Madrid, no sembla que Castella o Extremadura s’hagin enriquit gràcies a les polítiques de comunicacions centralistes que duren des de Felip V) car les estructures radials afavoreixen essencialment els grans nuclis de la xarxa i no a l’inrevés.

    En conjunt estem parlant de grans quantitats de diners al costat de les quals uns quants serveis d’urgències o el 5% del sou dels funcionaris tenen un pes força ridícul. El problema és que per fer això cal enfrontar-se als interessos de sectors empresarials que són els que financien els mitjans de comunicació de masses, les campanyes electorals, etc., s’enriqueixen amb les concessions d’obres estúpides i que a més poden esfonsar qualsevol govern per la via de la deslocalització, desinversió, etc. Però això és un problema polític i no de caràcter tècnico-econòmic. No és cert que no es pot pagar, si no que no es vol pagar (per interessos particulars, per prejudicis ideològics o per les dues coses alhora).
    PD1: No entenc en quin sentit utilitzes el terme reaccionari
    PD2: Josep Pla era un gran escriptor però les seves idees polítiques/econòmiques expressades al seus llibres (no em refereixo, per tant, al seu col·laboracionisme amb el feixisme) són pura demagògia caracteritzada per la manca absoluta de concreció i per les vaguetats filosòfiques sobre la naturalesa humana molt típiques de certs autors liberals i sobre les quals tot el que es pot dir és: “cree el ladrón que todos són de su condición”.

  • Terenci

    Per cert, la frase de Pla a la que et refereixes pot ser que sigui: “el socialismo és una cosa pagada por el capitalismo”. Si ho busques al youtube surt a l’entrevista amb en Soler Serrano (molt divertida, per cert)

  • jordi

    Què? Desprès de lo d’avui… adhesió incondicional? Has vist què fa la teva gent? Quantes línies et faran falta per a justificar-ho mantenint la coherència?
    Ara m’hen vaig a llegir el bloc de Marc Prenafeta que a aquesta hora ja estarà demanant la pena de mort pels concentrats a Plaça Catalunya.

    Resposta: Si els mossos són uns fills de puta, els manifestants tenen raó? Quina mena de raonament és aquest? Els meus? Noi, em sembla que t’equivoques de lloc.

    Ah, i he entrat al blog aquest que dius per primera vegada i no he trobat cap referència a això que dius. Vols dir que no vius una mica aïllat del món?

  • Shandy

    Me alegro de haber llegado hasta aquí, y no sólo por leer su artículo anterior. Con respecto a este me aportan tanto o más sus comentaristas. Cierto que lo grave no es “no saber” sino hablar “sin saber”. Pero como apunta Terenci, algunas de las propuestas del 15-M son bastante más interesantes que las ofertadas por los partidos. Desde luego que para conseguirlas se necesitan políticos capaces de enfrentarse a los poderes financieros ( y no sólo los de este país). Así que “Largo me lo fiáis”. El 15-M es un poco de aire fresco, pero necesitamos un vendaval para hacer desaparecer tanta basura. Paciencia y constancia requieren los tiempos y muchos 15-M que remuevan conciencias y nos hagan reflexionar

  • claudio

    Terenci,

    Agradezco su relación de propuestras. Falta, sin embargo, la cuantificación, lo que impide un discusión a fondo. Aunque, obviamente, este no es el lugar apropiado, salvo que queramos abusar del anfitrión.
    Un ejemplo, sin embargo. Cerrar todos, y quiero decir todos, los cuarteles, comisarías, embajadas y juzgados (y los ministerios correspondientes), daría apenas para aumentar un diez por ciento el ‘gasto social’ a día de hoy. Añádale la previsión (paro futuro, pirámide demográfica,…) y ya verá. O compare un aumento del tipo marginal de la declaración de la renta (que caería en las clases medias, claro, los más ricos no pagan ni pagarán impuestos) con los intereses, intereses digo, que no devolución del capital, de la deuda contraída por el Estado.
    Me llaman más la atención las medidas que no se mencionan. Y me suenan al chiste del ministro, italiano en la versión que conozco, que, tras negar fondos a las escuelas los concede a las prisiones sin más miramiento. Preguntado por la causa responde: es que a la escuela seguro que ya no vamos a ir.
    Y es que, entre los gastos excesivos, ¿no está ninguno de los más de tres millones de funcionarios no militares? ¿Sobra más el AVE que 17+1 parlamentos? Y me parece que a la hora de las propuestas, más de uno ha pensado: igual aún me cae una suplencia en Educacíón…
    Y ya puestos a hacer una revolución, no sean tan conservadores a la hora de descartar algunas propuestas, ni que puedan sonar, ¡horror!, liberales.
    Y respondiendo a sus postdatas:
    1. Llamo reaccionario a quien defiende privilegios obsoletos, como lo son, a mi modo de ver, los que gozan los contratos laborables fijos o los funcionarios murcianos que asaltaron el Parlamento autonómico, también indignados, a pesar de sus 35 horas semanales.
    2. Me parece que Pla lo dijo al mirar Nueva York desde la ventana del horel O eso dicen.
    Un saludo y gracias de nuevo.

  • Eduard

    Té collons si és veritat que algú va dir: “Hem d’aprendre a parlar i a escoltar perquè no ens ho han ensenyat a l’escola ni a l’institut ni a la universitat”.

    Ho dic perquè quan els hi has provat d’ensenyar t’han enviat a la merda ells i els seus pares.

    Estrictament cert.

  • Cerca