A l’inrevés

26 de novembre de 2012 0

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 24 de novembre del 2012)

El 6 de novembre passat, a banda d’escollir Barack Obama, 33 senadors, tots els congressistes i 13 governadors, als EUA es van celebrar 176 referèndums en 38 estats i una consulta no vinculant a Puerto Rico. Les preguntes més repetides en els referèndums eren sobre impostos, normatives de l’Administració, permisos perquè els estats puguin endeutar-se, el sistema judicial local i qüestions penals.

Amb tot, els més cèlebres van ser els que preguntaven pel matrimoni gai, per la llei sanitària d’Obama i per la legalització de la marihuana. Els votants dels estats de Washington, Maine i Maryland van aprovar el dret de les parelles homosexuals a casar-se legalment. A Minnesota, en canvi, el referèndum era per esmenar la Constitució per tal que definís el matrimoni com una unió entre home i dona: van perdre. A partir d’ara ja hi ha 9 estats que permeten el matrimoni gai, a banda de la capital federal, Washington DC, que no té estat. Però és la primera vegada que aquest dret es decideix per referèndum als EUA.

A Alabama i a Florida es preguntava per la llei sanitària d’Obama. A Alabama va guanyar la posició contrària a l’aplicació de la llei, a Florida van perdre. Veurem com acaba, perquè el resultat ensenya un conflicte de competències entre l’administració federal i l’estatal en la qüestió sanitària que és present en molts d’altres estats controlats pels republicans.

Els votants de l’Estat de Washington i Colorado van votar a favor de la legalització de l’ús lúdic de la marihuana. A Oregon, una mesura similar va perdre. Hi ha molts estats que fa temps que han aprovat l’ús mèdic de la marihuana –el mateix 6 de novembre, a Massachusetts, van aprovar-ho en referèndum–, però Washington i Colorado són els primers a impulsar una legislació que els fa més permissius que els Països Baixos. Tot i que continua com a droga il·legal segons la llei federal, els dos governs estatals han eliminat les disposicions penals i han instaurat regulacions per la compravenda. Es preveuen ingressos importants gràcies als impostos que es pagaran en cada transacció.

A Puerto Rico el referèndum era consultiu. Constava de dues parts. La primera preguntava si els porto-riquenys volen continuar amb el seu estatus actual, semicolonial. La segona oferia tres opcions: ser un estat independent, ser el 51è estat de la unió o ser un estat lliure associat. A la primera pregunta, van guanyar els que volen un canvi. A la segona, els que volen ser el 51è estat. Però entre la primera i la segona pregunta hi ha una diferència de participació de mig milió de persones. Presumiblement, són votants que volen un canvi, però cap dels proposats. A més, el governador que va impulsar aquest referèndum va perdre les eleccions el mateix dia –tot i guanyar el referèndum–, i el nou governador diu que el resultat és massa confús per treure’n conclusions.

L’únic objectiu d’aquest article és alliberar el pensament de les eleccions de demà.

Darrers articles

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

  • Cerca