EL traductor visible

05 de febrer de 2012 1

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 4 de febrer del 2012)

Es va publicar a la primavera i ha estat a punt de passar-me per alt (gràcies, Bernat!). És la traducció al català d’un llibret del filòsof alemany Peter Sloterdijk. Tinc seriosos dubtes sobre si dedicar aquest article a explicar-los que aquest filòsof és una de les veus més importants de l’europa actual o si centrar-me en el traductor, el Raül Garrigasait, que ha aconseguit que la prosa poderosa i precisa del filòsof aparegui en català amb la mateixa aroma a alcohol reposat que té la veu original. El llibre es diu Temperaments filosòfics i és extraordinari. El formen brevíssims retrats, siluetes, de 19 filòsofs, de Plató a Foucault, que il·luminen com jo he vist en pocs llibres el poder i les debilitats de 19 dels cervells més lúcids de la història del pensament. Amb poquíssimes pàgines, aquestes 19 presències col·loquen qualsevol debat actual en la seva justa perspectiva i importància.

No és una introducció a la filosofia ni un tractat per a filòsofs buscant el fil perdut de la seva tradició. És la compilació de les introduccions que Peter Sloterdijk ha escrit per a una col·lecció de textos de cadascun d’aquests filòsofs traduïts a l’alemany. Traduccions que viuen dins d’altres traduccions: fa anys, el filòsof va decidir que ja en tenia prou de veure com els acadèmics es dediquen a viure de discussions estúpides sobre llibres que parlen d’altres llibres en lloc de recórrer a les fonts, i va editar una selecció dels textos originals de manera que tothom hi pogués accedir. Els sona d’alguna cosa? A mi també: de la col·lecció Bernat Metge, que des del 1923 (gràcies, Cambó!) incorpora incansablement textos clàssics traduïts al català. Hi ha poques llengües al món que tinguin un capital cultural com aquest, i gran part del que som es resumeix en l’existència dels seus 380 volums. Doncs bé, com per demostrar que res no és per casualitat, el responsable del dia a dia editorial de la Bernat Metge avui és, precisament, el Raül Garrigasait.

Al pròleg de l’edició catalana, Sloterdijk diu: “L’home és tantes vegades home com llengües ha après: aquesta coneguda frase s’atribueix ocasionalment a l’emperador espanyol de la dinastia dels Habsburg Carles V, que dominava un imperi multilingüe. Els autors europeus d’avui ja no viuen en un món imperial, però sí en un reialme de traduccions”. Traduir bé és una necessitat essencial del pensament. Hi ha un nivell de comprensió que viu fora de l’àmbit de la llengua i que vincula els textos amb una tradició i amb unes expectatives que han de formar part del talent, de l’esperit i de l’ambició del traductor. Per això la del Raül Garrigasait és tan bona. Per acabar de tancar el cercle, veig que el Raül acaba de publicar un assaig, El gos cosmopolita i dos espècimens més, que vol ser una conquesta del veritable sentit del cosmopolitisme, aquesta paraulota tan prostituïda pels assassins de llengües, i que tan bé representa el llibre de Sloterdijk i el temperament del seu jove traductor.

Etiquetes

Darrers articles

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

  • No sé si ho vaig comentar a Facebook o en algún altre lloc. Sigui com sigui, un molt encertat article. Sempre he reivindicat el paper dels traductors, ja siguin en llengua catalana, castellana, anglesa o austro-húngara. Gran llibre i gran traducció. A més, vaig tenir l’honor de conèixer en Raül (perquè sóc bon amic de l’editor Oriol Ponsatí-Murlà i el va dur a la presentació del llibre a Terrassa) i puc dir que a més, és un paio molt trempat! La ela geminada, una editorial a seguir d’aprop.
    Salutacions transoceàniques.

  • Cerca