La immersió (I): enfora

10 de març de 2012 9

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 10 de Març del 2012)

1. La llengua vehicular no és un dret a disposició dels pares, és un instrument pedagògic al servei dels alumnes.

2. L’escola no ha de reflectir el món, ha de corregir les deficiències intel·lectuals que el món causa en els estudiants.

3. L’escola no ha de reflectir ‘el sa bilingüisme del carrer’ (Soraya Sáenz de Santamaría dixit), com no ha de reflectir el sa analfabetisme en matemàtiques o història que hi ha al carrer.

4. La vehicularitat del català té com a missió compensar l’efecte social del carrer, dels mitjans de comunicació i la pressió cultural, no pas oferir el coneixement gramatical i literari de la llengua, que ja s’ensenya a classe, com en el cas del castellà.

5. La immersió està fracassant en compensar aquest efecte: molts joves escolaritzats en català són incapaços d’expressar-se en aquesta llengua.

6. Les institucions polítiques tenen l’obligació d’intervenir per evitar que les obsessions polítiques dels pares causin danys en la formació dels seus fills.

7. Els fills dels pares que han guanyat als tribunals el dret a una atenció personalitzada en castellà, i els de les centenars de famílies que ara ho demanaran, són precisament els que necessiten més intensitat en la immersió, no menys.

8. En un entorn bilingüe és normal que els ciutadans, sobretot quan són petits, tinguin un coneixement inferior al que tindrien de qualsevol de les dues llengües en un ambient monolingüe.

9. En un entorn bilingüe és normal que els ciutadans, sobretot quan són petits, tinguin un cervell més plàstic i flexible que en un ambient monolingüe, sobretot de cara a aprendre noves llengües i sistemes simbòlics.

10. Qui no en vulgui els inconveninents i els avantatges, que no visqui en un ambient bilingüe.

11. Les llengües, a tot arreu i en tots els moments de la història, han estat un instrument de poder polític. En concret, han estat l’instrument d’uniformització i civilització més poderós.

12. Com a instrument d’uniformització, han servit per acabar amb la diversitat cultural, per imposar el poder d’unes ètnies sobre unes altres, i per consolidar el poder dels estats i l’eficàcia de les lleis.

13. Com a instrument de civilització, han servit per potenciar la comunicació entre individus, la millora de la capacitat de raciocini i la llibertat de consciència.

14. La llengua espanyola és la llengua més polititzada d’Espanya perquè és la llengua sobre la qual s’ha construït l’Estat i sobre la que descansa la sobirania última.

15. La llengua catalana és la llengua menys polititzada de Catalunya perquè és la llengua sobre la que s’ha construït una administració regional sense sobirania.

16. Amb el progrés, s’ha descobert que la diversitat és millor; i s’ha fet compatible amb la pau civil.

17. Menys immersió és també menys diversitat.

18. L’origen de les sentències contra la immersió és la sentència política del TC contra l’estatut.

19. L’única manera de tenir multilingüisme és la independència.

20. L’única oportunitat que té el català, també .

Etiquetes

Darrers articles

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

La pregunta és la resposta

(publicat a l’Ara el 8 d’octubre del 2016. Enllaç.) Dijous el Parlament va aprovar dues resolucions a favor de celebrar un referèndum sense el permís de l’Estat, una dels independentistes i l’altra per a CSQP. Les resolucions tenen el valor que tenen, però dir que el món no s’acaba on s’acaba el poder de l’estat […]

  • josep m

    Article impecable

  • Excepcional, Jordi. Si Catalunya ha resistit el discurs fal·laç del nacionalisme espanyol, amb un munt d’altaveus al seu abast, ha estat gràcies a intel·ligències com la teva. Quan el colonialisme diuen, falsament, “bilingüisme” (el pas previ a la subtitució lingüística), ments com la teva alerten: “diglòssia!”. Moltes mercès.

  • Clar i català.

  • Antoni

    Completament d acord. Llàstima que poc es pot argumentar amb el perfil de ciutadà que hauria de entendre ho.
    Que es tambè el que rebutja la diversitat cultural.
    Tot i això, felicitats per l’article.

  • Bé, excepte 10 i 19. La majoria de catalans no podem triar de viure en un ambient lingüístic “normal” perquè hi ha una massa de llengua castellana que pot seguir fent vida normal, ells sí, en la llengua del seu país o el dels seus pares: cal que no ho puguin fer i sí nosaltres en català, que per això estem a la nostra terra. Lo del multiling. és una enganyifa; el que cal és capacitar per a poder aprendre llengües i afavorir el cosmopolitisme, p.ex. introduïnt l’esperanto en l’ensenyament.

  • Pere

    A Andorra esta ple de portugesos, espanyols, i d’altres nacionalitats i possiblement es l’ idioma que meins se sent al carrer, pero l’idioma oficial i de l’escola es el del pais, el catala. Si imaginan que a l’escola der Raval de Brcelona s’ha de parlar la llengua del carrer ? quin seria l’idioma vehicular ?, l’indi,l’arab,el rumanes, ? per suposat s’ha de parlar el català tot i que alguns dirien l’ integrador castellà.

  • Manel Soler i Ma

    Completament d’acord en el 6. tenet tota la
    responsavilitat – Clar i Català

  • Molt bé, i ara què?, perdoni la pregunta, però és que ens l’estem fent ja fa molts anys i encara no hem trobat la resposta adequada per fer possible la 20 ni sabem cóm aconseguir la 19.

    Quan es té la raó, o es creu que es té, es pensa que els altres, quan la sentint, cauran del cavall, però no, ni cauen ni descavalquen, segueixen impertorbables el seu camí. El meu germà porta 11 anys vivint a Madrid, els madrilenys són gent encantadora amb els que es pot parlar de tot menys d’una cosa, el català i les seves derivades, no hi ha manera ni que els hi expliquis en 20 punts.

    R: Té vostè raó. Però cal continuar. No per convèncer ningú, però sí per als punts 19 i 20. I si he fet aquest article és perquè de tant assumir que no ens entendran i que no val la pena, oblidem les raons públiques que donen cos a les coses que fem. Era, més aviat, un argumentari al servei del lector de LV. Una abraçada i gràcies.

  • Pingback: La inmersión (I): Afuera | La cafetera autonómica()

  • Cerca