Spreading Santorum

20 de febrer de 2012 3

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 18 de febrer del 2012)

Els votants del partit Republicà porten mesos buscant una alternativa a Mitt Romney. Romney ha estat el perenne favorit des que van començar les primàries, i qualsevol aspirant amb pretensions ha hagut d’enfrontar-s’hi. La veritat és que aquest cop tots els candidats són força lamentables, i això explicaria que Romney, que és més avorrit que una barreta de lluç congelat, tingui encara molts números de guanyar el nomenament per a enfrontar-se a Obama al novembre. Per ara, els fracassos dels altres candidats són la seva principal virtut: primer el governador de Texas, Rick Perry, que va resultar ser un home sense massa llums i poca habilitat dialèctica. Després Herman Cain, que al començament semblava una broma, després un fenomen tipus Tea Party i al final va retirar-se per un escàndol d’assetjament sexual. Darrerament, Newt Gingrich, que va ser el portaveu del congrés els anys de Clinton, i que té una d’aquelles oratòries incisives que farien feliç Ciceró, triomfava a les enquestes. Però ha perdut esma després que la seva vida matrimonial i els seus negocis a Washington hagin dibuixat el perfil d’un home sense escrúpols i amb massa cadàvers a l’armari per guanyar unes eleccions. Tots ells han anat per davant de Romney en algun moment de les primàries, i tots ells han acabat caient.

L’última estrella és Rick Santorum, que lidera les enquestes després de guanyar uns quants estats. Jove, catòlic, més conservador que Romney, molt intervencionista en afers morals privats i un pèl populista en política econòmica, el seu discurs sembla que podria calar. Santorum, però, té un petit problema. Al 2003 en una entrevista amb Associated Press, per oposar-se al matrimoni gai va dir que el matrimoni no havia inclòs mai l’homosexualitat. I va afegir: “No és per destacar l’homosexualitat, ja m’entens, tampoc no estat mai la unió d’un home amb un nen, o d’un home amb un gos”.

El columnista Dave Savage, que és gai, va reaccionar proposant un concurs als lectors per trobar una definició nova de la paraula Santorum que fes de “memorial de l’escàndol”. La guanyadora és un neologisme sexual. Santorum: “La mescla espumosa de lubricant i matèria fecal que és, de vegades, el subproducte del sexe anal”. La definició va ser penjada al web Spreadingsantorum.com. Des d’aleshores, cada cop que algú busca “Rick Santorum” a Google, entre les tres primeres entrades sempre surt aquest web. El web portava des del 2009 sense actualitzar, però al capdamunt del rànquing de Google. Durant els darrers mesos han anat apareixent-hi textos, vídeos, cartells satírics contra Santorum. Com més protagonisme obté, més intensa és l’activitat al web. D’aquí a 15 dies hi ha les primàries de Michigan. Una victòria de Santorum ho canviaria tot. Si l’activitat a Spreadingsantorum.com és un indicador, jo de Romney estaria preocupat.

Etiquetes

Darrers articles

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

  • Cerca