Dos gimnasos

31 de gener de 2014 0

 

LaVanguardia 9 de novembre 2013

Fa tres mesos que he canviat de barri i, en conseqüència, he canviat de gimnàs. Abans vivia a Williamsburg, Brooklyn, i ara visc a Ridgewood, Queens. El nou barri és força desconegut, fins i tot els novaiorquesos no acaben de situar-lo. Els lloguers són baixos i la població és una barreja d’alemanys, polonesos, ex-iugoslaus i italians de tota la vida, sumats a l’omnipresent onada migratòria llatina. Menestrals tots.

El barri d’abans, en canvi, és molt famós. Hi viuen els anomenats hipsters, paraula que fa anys implicava una certa modernitat contracultural i avui indica només una altra forma d’esnobisme benestant basat en el menjar orgànic, la música indie i la roba vintage. La cultura hipster és tan hegemònica que ja fa uns anys que per ser realment hipster has de dir que no ets hipster. Fins i tot aquesta darrera frase és ja és un tòpic. L’avantguarda és molt soferta. No hi ha res com tenir calés.

Però tornem al gimnàs. A Williamsburg anava al Soma, 80 dòlars al mes, amb sauna i servei de tovalloles. A Ridgewood vaig al Planet Fitness, que és una cadena: sospito que el model de negoci es basa en que és tan econòmic, 10 dòlars, que la gent no se’n desapunta encara que no hi vagi. Les màquines de tortura, però, són exactament les mateixes. Aquest fet és molt rellevant perquè, potencialment, tant els gimnastes de Williamsburg com els de Ridgewood podrien desenvolupar els mateixos músculs. Però no ho fan.

Els hipsters dominen una repertori d’exercicis de gran diversitat: una miqueta de cada màquina. Hi van sols, auriculars posats, cara d’estar escoltant Bach. L’objectiu, segons vaig aprendre en les converses de sauna, és l’harmonia. Cal no tenir greix i que els músculs es marquin, però que no es noti massa. L’equilibri no és fàcil. Ha de semblar que no estàs obsessionat amb el cos, com si la bellesa i l’èxit fossin atributs naturals, no pas treballats. Tenir l’aparença d’una massa poderosa és de molt mal gust.

A Ridgewood l’objectiu és un altre. Llatins o caucàsics, tots busquen enviar el mateix missatge: sóc més fort que tu. S’agrupen per ètnies al voltant de les peses i les màquines més infernals, i treballen incansablement i metòdicament per inflar-se. Els braços, els pectorals i les cuixes són hiperbòlics. Els pesos que aixequen com si res superen tota racionalitat possible.

Des del meu trotar heterodox a la cinta se m’ocorren tot de teories per explicar aquesta diferència: el mercat laboral d’uns i altres demana de cossos diferents, o els nens de papà de Williamsburg no necessiten mostrar poder muscular perquè ja el tenen a la cartera o hi ha més violència en un món que en l’altre. En general, veig els músculs de Ridgewood com la prova de la seva feblesa i les converses de sauna de Williamsburg sobre l’harmonia i la moderació muscular com una forma de poder. Quan no puc més, però, imagino una baralla entre uns i altres: segur que els hipsters sortirien corrent, he vist que són molt ràpids

.

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca