Bartomeu: no

16 de juliol de 2015 5

Els meus arguments per oposar-me a la candidatura de Josep Maria Bartomeu:

Que el Barça publiciti una empresa controlada per la dictadura de Qatar és una de les pitjors decisions de la història del club. Qatar ha estat denunciat per organismes internacionals degut a les condicions de “treball forçat” que pateixen els seus treballadors, a les pràctiques corruptes de la seva candidatura per al mundial, i als vincles amb el finançament de grups terroristes a l’Orient mitjà. Seguint l’analogia que proposava Carles Boix a l’Ara: ¿acceptaríem el patrocini d’una empresa controlada pel règim de Sudàfrica durant els anys de l’apartheid? ¿Què pensaríem d’un equip europeu que als anys 50 hagués ajudat al règim de Franco a rentar-se la cara? Suposant que apostéssim pel cinisme, ni tan sols l’argument econòmic s’aguanta: el que paga Qatar per la samarreta, la samarreta d’entrenament, l’estadi i altres detalls és inferior al que ingressen altres clubs menys exitosos per promocionar marques millors.

Neymar. Se’ns va dir un preu i va resultar ser gairebé el doble. L’objectiu era fer creure que la junta tenia grans capacitats negociadores i ocultar-li a Messi que, comptat i debatut, Neymar cobraria més que ell, contravenint una de les normes sagrades dels vestidors.

En conseqüència, el club es va veure embolicat en afers judicials i empès a un sobrecost per no haver pagat impostos. Hi ha una querella pendent per estafa dels expropietaris dels drets de Neymar. Els presidents Rossell i Bartomeu estan imputats per delicte fiscal i societari, pels quals el fiscal demana penes de presó, cosa que genera un conflicte d’interès entre l’estratègia de defensa del club i la del president.

Passats els anys i els judicis, es veu amb claredat que l’acció de responsabilitat que va impulsar l’actual junta contra la junta anterior se sustentava en la tergiversació dels comptes i en el ressentiment més primari, impropi d’executius. La persecució judicial de la junta anterior és un precedent perillós que desincentiva que les ments més brillants del país vulguin saber res d’implicar-se en la gestió.

La reforma del Camp Nou, pressupostada en 600 milions d’euros, exigirà un endeutament bestial que pot dur el club a un període de decadència i obrir la porta a la conversió en Societat Anònima. Qatar és el primer de la llista tant per patrocinar l’estadi com per comprar el club.

Els ingressos d’explotació del club s’han estancat, a diferència d’altres clubs menys exitosos, com el Madrid.

La sanció de la FIFA per irregularitats en el reclutament de jugadors menors d’edat.

El flirteig amb els violents, amb qui la junta actual va signar un acord per fer una grada jove que els mossos van haver d’impedir. Recordem que Laporta es va jugar el físic per fer-los fora.

La degradació de la Masia. Els equips inferiors han perdut pistonada i des de Pedro i Busquets, cap jugador es consolida al primer equip.

Abidal.

Si en necessiteu més, visiteu rogervinton.org i elcritic.cat.

Etiquetes

Darrers articles

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

  • Carles

    Gairebé d’acord…tot i que la hipòtesi ‘el ressentiment és impropi d’executius’ té la seva gràcia…

  • Francesc

    Jo sinceament crec que l’unic que demostra ressentiment es al Sr Laporta. A mi com catala i barcelonista en donaría vergonya tenir un president com Laporta amb totes les seves hostorias “reals” arradera. Juergas,sortidas de to,etc…ens mereixem gent seria i executius de veritat amb el seus diners i no el dels altres ( sinfapur??!€

  • Marc

    https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=549870851817426&id=110790269058822
    Primer comunicat denunciant fets relacionats amb “1in11”

  • Santi

    Se’t veu massa el plumero. Deus treure molt de faltar a la veritat. Parlar de l espai Barça i no recordar el show Foster es a posta o no en saps mes? Parlar de masia i culpar ne els actuals es de curt de mires. Xavi Piqué Messi Valdes Cesc son gràcies al nen del Möet. No soc cap fan del Bartu pero tornar a Cruyff i Oliver em fa fàstic. Especular amb societats anònimes em sembla agoserat. Pero tu sabràs que en treus de llençar tanta merda.

  • xavi

    Benedito president!

  • Cerca