Bartomeu: no

16 de juliol de 2015 5

Els meus arguments per oposar-me a la candidatura de Josep Maria Bartomeu:

Que el Barça publiciti una empresa controlada per la dictadura de Qatar és una de les pitjors decisions de la història del club. Qatar ha estat denunciat per organismes internacionals degut a les condicions de “treball forçat” que pateixen els seus treballadors, a les pràctiques corruptes de la seva candidatura per al mundial, i als vincles amb el finançament de grups terroristes a l’Orient mitjà. Seguint l’analogia que proposava Carles Boix a l’Ara: ¿acceptaríem el patrocini d’una empresa controlada pel règim de Sudàfrica durant els anys de l’apartheid? ¿Què pensaríem d’un equip europeu que als anys 50 hagués ajudat al règim de Franco a rentar-se la cara? Suposant que apostéssim pel cinisme, ni tan sols l’argument econòmic s’aguanta: el que paga Qatar per la samarreta, la samarreta d’entrenament, l’estadi i altres detalls és inferior al que ingressen altres clubs menys exitosos per promocionar marques millors.

Neymar. Se’ns va dir un preu i va resultar ser gairebé el doble. L’objectiu era fer creure que la junta tenia grans capacitats negociadores i ocultar-li a Messi que, comptat i debatut, Neymar cobraria més que ell, contravenint una de les normes sagrades dels vestidors.

En conseqüència, el club es va veure embolicat en afers judicials i empès a un sobrecost per no haver pagat impostos. Hi ha una querella pendent per estafa dels expropietaris dels drets de Neymar. Els presidents Rossell i Bartomeu estan imputats per delicte fiscal i societari, pels quals el fiscal demana penes de presó, cosa que genera un conflicte d’interès entre l’estratègia de defensa del club i la del president.

Passats els anys i els judicis, es veu amb claredat que l’acció de responsabilitat que va impulsar l’actual junta contra la junta anterior se sustentava en la tergiversació dels comptes i en el ressentiment més primari, impropi d’executius. La persecució judicial de la junta anterior és un precedent perillós que desincentiva que les ments més brillants del país vulguin saber res d’implicar-se en la gestió.

La reforma del Camp Nou, pressupostada en 600 milions d’euros, exigirà un endeutament bestial que pot dur el club a un període de decadència i obrir la porta a la conversió en Societat Anònima. Qatar és el primer de la llista tant per patrocinar l’estadi com per comprar el club.

Els ingressos d’explotació del club s’han estancat, a diferència d’altres clubs menys exitosos, com el Madrid.

La sanció de la FIFA per irregularitats en el reclutament de jugadors menors d’edat.

El flirteig amb els violents, amb qui la junta actual va signar un acord per fer una grada jove que els mossos van haver d’impedir. Recordem que Laporta es va jugar el físic per fer-los fora.

La degradació de la Masia. Els equips inferiors han perdut pistonada i des de Pedro i Busquets, cap jugador es consolida al primer equip.

Abidal.

Si en necessiteu més, visiteu rogervinton.org i elcritic.cat.

Etiquetes

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca