El 26,1%

21 de març de 2015 3

La Vanguardia 21 març 2015

En la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió hi surt un 26,1% que diu que vol un estat dins d’una Espanya federal. Quan se’ls pregunta si independència sí o independència no, la majoria diuen que no. Ells són una de les claus de la política catalana perquè, sumats als independentistes, són la raó per la qual els partidaris d’un referèndum són tan majoritaris, mentre que, sumats als partidaris de l’statu quo i de la recentralització, fan que el no a la independència arribi al 48% i que el sí no superi el 45%.

L’única manera que el sí guanyi és que una part del 26,1% canviï d’opció. És extraordinàriament difícil, sobretot perquè CiU i ERC, que són els partits que haurien de seduir-los, han estat xuclats per una espiral de ressentiment que els ha fet perdre la iniciativa, fins al punt que els seus votants fidels comencen a marxar cap a la CUP. Ara mateix, sumant-los, no arriben a la majoria absoluta, i continuar desgastant-los és tan fàcil com explotar-ne les diferències.

Potser és l’hora que tots dos partits deixin de pensar en els errors de l’altre i comencin a rectificar els propis. Primer que cacin els seus fantasmes. Si el fantasma de CiU és que manin els de sempre per fer el poti-poti de sempre, el d’ERC és el caïnisme i la por a ser engolits.

Tots dos fantasmes van sobrevolar el 9-N i la llista unitària. CiU va cometre l’error de creure que amb la cabriola del 9-N podia conciliar els delicats equilibris interns i alhora mantenir la confiança dels seus socis externs. ERC va cometre l’error de no acceptar la llista unitària, cosa que els hauria permès apujar el llistó de CiU, liderar el contingut del discurs i propiciar la substitució de l’aristocràcia convergent per un mosaic fet de societat civil, activistes socials i sobiranisme pop. Part dels actors civils disposats a participar d’un projecte obert es neguen ara a donar la cara per un ineficaç combat de retrets.

A ERC pensen que cal derrotar CDC per fer la independència i contemplen un escenari de 10 anys, i a CDC pensen que ja no els cal derrotar el seu passat i culpen ERC per espolsar-se la por de perdre. En aquest context, més ens valdria una confrontació directa, basada a dir-se les veritats amb coratge, que no una falsa unitat. Que es discuteixin i decidim, però ni se suma més amb llistes separades, com diu ERC, ni la unitat és possible sense un govern explícitament independentista, com pensa CDC.

La majoria de federalistes saben perfectament que no hi ha cap partit espanyol disposat a pagar el preu del federalisme. Hi ha massa interessos pel mig. Però necessiten una manera digna d’apostar pel futur, i la virtut del federalisme és que sembla neutral i angèlic. El que necessiten és comprovar si la independència és una manera robusta d’assolir la seva visió del món: una articulació de la impuresa i l’internacionalisme basada en consensos, drets i garanties, en lloc de caciquismes atàvics i la submissió a la història i el menyspreu. Prediquin amb l’exemple.

Etiquetes

Darrers articles

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

  • M. N.

    No sóc federalista perquè em sembli “neutral i angèlic”. Ho soc per convenciment de que és el sistema millor i més just.
    Pel que fa als partits espanyols contraris a aquest model, recordem que no fa tant semblava impossible un moviment independentista impulsat des de el poder a Catalunya. I va sumar, i encara ho fa, milers d’adhesions. Això és el que espero del federalisme i els partits, per ara, contraris.
    Els federalistes no som ni idiotes, ni “espanyolistes”, ni patim “auto odi”, ni pensem en beneficis angèlics, aspirem a aconseguir el sistema que ens sembla millor. Difícil? Trigarà? No ho sabem però no ens conformarem amb un model independentista que considerem pitjor només perquè sembla més senzill i està impulsat des de l’poder a Catalunya.

    s

  • roliver

    Sr/a. MN

    Dir q el govern és qui impulsa el moviment independentista és d’una ceguesa descomunal.
    Vostè viu aquí?

  • Bonifaci

    No se que coi feu els federalistes per eradicar la fam infantil a l’Àfrica; mentre un nen passi gana no hi ha altre objectiu possible a l’horitzó.

  • Cerca