La família gai

27 de març de 2015 0

La Vanguardia 27 març 2015

El millor musical que he vist a Broadway és The book of mormon, una paròdia religiosa escrita pels creadors de South Park. En el número Turn it off, un grup de missioners mormons canten a l’autorepressió de l’homosexualitat: “Apaga-ho: com un interruptor,/ ja no hi és i ara estàs molt millor!”. Doncs ara resulta que Salt Lake City, la capital de Utah i del mormonisme, és un pol d’atracció gai.

Aquesta setmana, l’empresa d’enquestes Gallup ha presentat els resultats d’una recerca sobre lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB, en acrònim) als EUA. Tot i que conté dades esperables, com ara que les ciutats de la costa oest tenen els percentatges més alts d’LGTB i que als estats dels sud n’hi viuen menys (o bé els costa més admetre-ho), també hi ha sorpreses.

Per començar, les diferències entre els llocs amb més i menys presència LGTB són més petites que les diferències per raó d’ideologia política, religió o ètnia. Fins i tot entre camp i ciutat hi ha pocs canvis. El contrast més gran és entre San Francisco, un 6.2%, i Birmingham, Alabama, un 2,6%, però en general la cosa està al voltant d’entre el 3 i el 4%, en un país on un 3,6% de la població es declara LGTB. L’altra sorpresa és que hi ha ciutats conservadores per sobre de la mitjana, un 4,6% a Salt Lake City, per exemple.

Els experts apunten a un parell de raons. La primera, com sempre, la tecnologia. Abans, per conèixer gent com tu, havies d’anar a un bar de gent com tu en un barri on la gent com tu fos respectada, i això, en l’imaginari americà LGTB, vol dir San Francisco i Nova York. Ara ho fas on line. La segona, més interessant, és una combinació entre l’augment de la tolerància i la necessitat de viure en un lloc on puguis establir relacions comunitàries sòlides. Salt Lake City seria un pol d’atracció regional, en aquesta hipòtesi: combina la tolerància urbana amb els forts lligams familiars i comunitaris propis dels mormons. Si ets de Utah, t’hi sentiràs menys sol i més relligat culturalment que a Manhattan.

L’any passat, l’Associació de Geògrafs Americans va publicar un article sobre hàbits migratoris d’homes gais. El geògraf Nathaniel Lewis detecta que, a partir de certa edat, els homes que van migrar a les ciutats amb una escena gai viva comencen a anar-se’n a ciutats més petites, on es puguin sentir part d’una comunitat o on hi hagi feina estable. I els joves ja no necessiten tant anar a capitals gais.

Aquestes recerques trenquen mites sobre la prevalència de la identitat sexual a l’hora d’instal·lar-se en un lloc o altre. També indiquen que els guetos de tolerància s’estenen, per fi. Però sobretot signifiquen la revenja dels lligams culturals, comunitaris i familiars, tan menyspreats. Anem cap a una combinació de llibertat i comunitat, enlloc de la vella contraposició. Sense l’una no hi ha l’altra. Als farsants que disfressen de cosmopolitisme els seus lligams i el seu confort provincià: turn it on.

Darrers articles

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

La pregunta és la resposta

(publicat a l’Ara el 8 d’octubre del 2016. Enllaç.) Dijous el Parlament va aprovar dues resolucions a favor de celebrar un referèndum sense el permís de l’Estat, una dels independentistes i l’altra per a CSQP. Les resolucions tenen el valor que tenen, però dir que el món no s’acaba on s’acaba el poder de l’estat […]

  • Cerca