Recanvis

21 de febrer de 2015 15

La Vanguardia 21 febrer 2015

_O7A6579

(foto d’Edu Bayer)

La deessa fortuna ha volgut que la mateixa setmana que apareix el nou web de Ciutadans sense versió en català -per ara- Pablo Iglesias hagi vingut a Nova York. El vaig poder tocar i tot, a l’Iglesias: habemus selfie. Té charm. Però comencem per Ciutadans.

Es veu que hi ha qui els vol fer créixer i que les enquestes comencen a fer rum-rum pel centredreta. Com a resposta, segons ens informa Enric Juliana, el PP ha activat el tam-tam de sempre: són catalans. Més enllà de la ironia històrica que suposa que Rivera sigui víctima de catalanofòbia, i de l’enèsima lliçó a les elits catalanes que han alimentat Ciutadans per assaltar Espanya -que no, nois, que negocis, vale, però política, no-, l’episodi té la bellesa de les proves pericials: fins i tot quan Espanya vol canviar, “hi ha coses que no tenen remei,” com va escriure Juliana dijous. Per exemple, ser català, que no té remei.

Cosa que em duu a Podem. Vaig anar al míting del Centro Español de Queens. En un esforç de concisió rar en mi, provaré de resumir què va dir-hi Iglesias: res. Però voldria descriure també el que em penso que va ser una sensació creixent de buit existencial en el públic, i només se m’acut com fer-ho parlant dels segons de silenci abans de cada aplaudiment.

M’explico: quan Iglesias va entrar, ovació dempeus. Només pujar a l’escenari, va dir: “Queremos construir una España a la que podáis volver. Buenas noches, Nueva York”. Aplaudiments moderats, primera onada de vergonya aliena. I aleshores, de mica en mica, es va veure que encadenaria eslògan rere eslògan i prou. Molta anàfora. Els entonava amb aquella cantarella ascendent que acaba en tirabuixó i que només es completa si la puntua una mascletà de mans enceses. Però no. Després dels tirabuixons, se succeïen uns segons abans de l’aplaudiment; cada cop més segons, cada cop menys aplaudiments. En els silencis d’entremig, el gran abisme.

Aquest buit no és una anècdota. És estratègia electoral. L’endemà, en un acte a la universitat municipal al qual no vaig poder assistir, m’expliquen els meus amics que se li va preguntar per l’educació, la sanitat, la memòria històrica, Catalunya. Respostes: res. Vaguetats calculades. El que és essencial és no trepitjar cap ull de poll, no alienar cap votant. Em diràs que no és pas diferent de cap altre míting del PSOE o el PP, i és just el que intento explicar-te.

Consignem-ho: aquesta estratègia de fer-se l’interessant a NY i no dir res funciona -tell me about it-, com funciona tractar Ciutadans de partit català. O els funciona als de Rivera fer el ronso amb la versió en català del seu nou web, on ja són només Ciudadanos. El que és important és no tocar la base de les coses.

Si Pablo Iglesias parlés clar, si omplís els discursos de contingut, si digués el què i el com -o si fos explícit amb la possibilitat d’un referèndum a Catalunya a l’escocesa-, no tindria cap oportunitat de guanyar. Podem i Ciutadans són la prova pericial que Espanya no vol canviar. Només busca recanvis

(Foto d'Edu Bayer)

(Foto d’Edu Bayer)

Etiquetes

Darrers articles

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

  • A veure si tornes a Twitter

  • Nicolas

    A veure si tornes a Twitter

  • xavier

    Damn right!

  • Estic d’acord amb en Marq: torna a Twitter! Article genial.

  • “Buenas noches, Nueva York.” Vaja. I m’afegeixo a la crida d’en Marc.

  • P.S. Vaig escoltat tot el seu discurs a Vall d’Hebron preocupant-ne que m’agradaria molt i em va sorprendre molt que allà tampoc no va dir res. És a Youtube.

  • @camidenkane

    Excel.lent resum sobre el panorama. La nova generación política espanyola es defineix com “més del mateix”, i poca cosa més. Vaig a veure si pesco l’article del Juliana, m’agradarà veure fins ha sigut capaç d’arribar.

  • A. Klein

    Bé!

  • Sintu Borràs

    #grauperavolemquetornis

  • Ignorant

    M’encanta aquesta propensió que tens a trobar proves pericials de que ESPANYA (em fa l’efecte que ho dius amb la boca plena com els de l’altra banda, si és que sou de diferents bandes) no vol canviar, mentre des de tots els mitjans dels quals disposes analitzes fervorosament els prodigiosos canvis que ens duran a la modernitat gràcies a la sagacitat de la trepa convergent que t’ha pagat els cursets llurs títols t’omplen l’ego i el pap.
    Evidentment tens tot el dret a seguir sent un fill “intel·lectual” de la fundació Pujol, amb tot el que això comporta. Ara bé, que et creguis algú especial per dir el mateix que l’Álvaro o el Sintes tot i tenir 20 anys menys no sé pas si t’ha de fer creure 20 anys avançat, o més aviat 20 anys endarrerit.
    En fi, sento refugiar-me en el meu anonimat, però així estem igual. Tu no saps qui sóc, i jo no sé què penses. Ni tu. Ni ningú. Però com que tant tu com jo sabem el que et convé, sabem el que escriuràs demà, passat i fins que els hi siguis útil. Merda convergent (no em refereixo a tu, sino al que escriuràs, però entenc que et donis per al·ludit).

    • jordigraupera

      Tens més credibilitat parlant de conveniències si deixes el nom, i se’t pot respondre, de pap a pap.

  • És la metamorfosi del tarannà patriòtic espanyol que no suporta canvis.
    Aquests nou polítics saben que si obren la porta al reconeixement del que és diferent, toparan amb el mur d’aquesta manera intolerant i antiga d’entendre el món: ‘Ancha es Castilla’.
    Caldria saber si és només una estratègia electoralista o si es tracta d’un propòsit ferm de continuar amb el totalitarisme del S.XV per uns vots retrògrades.

  • judith

    Totalment d’acord. És la “prueba del algodón” que diu el Ramón Cotarelo i d’altres. No hi ha ruptura amb Podemos, només recanvi per fer el mateix. Ha de guanyar els vots amb el pensamnet majoritàri que hi ha a Espanya ara, no vol pas fer les coses d’una altra manera, i convencer al personal de què és possible.

  • Maria

    Molt bon article! #tornaaTwitter

  • Olga Porro

    Hola Jordi,

    M’ha encantat llegir el teu escrit, ja que has pogut transmetre en paraules exactament el mateix que jo també vaig sentir. Sóc l’Olga, gironina, que estic actualment estudiant el M.S. de matemàtiques al Courant Institue, a NYU. Aquell dilluns, per curiositat més que no pas altra cosa, vaig també apropar-me a Queens per veure què s’hi respirava…! I, es clar, igual que tu, vaig marxar del “teatre” (per cert, molt curiosa la mena de curtina vermella potent que iluminava encara més l’speaker) sense haver escoltat cap mena de “contingut”.

  • Cerca