S’alça el sol de querosè

23 de maig de 2015 0

La Vanguardia 23 maig 2015

L’estiu de Nova York comença de cop, espargit en alguns dies de maig que enfilen els termòmetres cap als 90 graus Fahrenheit, sobretot si és diumenge. Si és diumenge l’aire immòbil s’omple del fum de centenars de milers de barbacoes que cremen des dels patis del darrere de tota la ciutat. L’olor és de benzina més que de carbó o carn. És un gest compartit transversalment entre sexes, races i preferències genitals: disparar un raig de fuel líquid sobre el combustible fòssil per engegar la flama. El fum de litres de querosè, suposadament inodor, per tota la ciutat, incrustat a les narius: ja és l’estiu.

L’estiu comença de cop, espargit en algunes cantonades de Queens on s’instal·len els camions de gelats. Com capses de sabates blanques amb rodes petites, de moviment ingràcil, en la calor espessa d’un dimarts anodí, mitja tarda. Emeten neuròtiques melodies per al reclam de la canalla. Les tonades et perforen els timpans amb aguts de serraller. Els nens suen les hores ocioses del final del semestre en barreges lúdiques, geopolíticament impossibles, i trenquen els lligams ètnics familiars i articulen la gramàtica de la llengua anglesa i defineixen l’avorriment suburbial.

Quan el camió fa sonar la crida a l’oració papil·lar, corren esperitats a gastar-se els crits i la xavalla en gelats que són sucre i fred, embafosos, pe­troquímics, triomfants: ja és l’estiu.

Traficants de feromones

Comença de cop, espargit en les cames despullades dels estudiants ajaguts a la gespa dels parcs de Manhattan. Micro­shorts texans i samarretes de tirants arremangades per sobre del melic, torsos nus sobre vermudes caigudes per sota la cintura, llibres i apunts i porros i un saxofonista amb camisa de cotó i frisbees i petons i mossegades i un grup de saltimbanquis del Bronx i cossos rebolcats i tauletes i una quesadilla de pollastre i una noia que passeja tres gossos i un col·lectiu d’activistes feministes que defensen la lectura en topless als espais públics i tres homes canosos tocant cançons dels Beatles amb guitarres acústiques i un grup de quinze noies amish vestides de colors suaus, blaus i roses i grocs, amb els cabells recollits en petites còfies blanques, assegudes en un cercle perfecte dinant uns sanvitxos de pa de motlle: ja és l’estiu.

De cop, l’estiu espargeix sobre la moqueta dels passadissos de la biblioteca els es­tudiants que no han sabut arribar prou d’hora per trobar lloc a les taules, butaques i sofàs. Asseguts com un iogui, orbiten al seu voltant papers i andròmines i entrepans a mig acabar. Bosses negres sota els ulls, ferum de suat i pupil·les del color de les drogues legalitzades en les consultes dels psiquiatres infantils, traficades a les residències comuns, contra el dèficit d’atenció i el suspens: ja és l’estiu.

Els animals i altres animals

De cop, les rates i els corredors surten dels seus caus d’hivern, sòtans amb caldera i gimnasos amb sauna, respectivament. Des de les andanes, entre les vies, es veuen parelles de rosegadors flirtejant, perseguint-se, fins que, amb ànsia de yuppie, executen l’imperatiu biològic a una gran velocitat, i acaben a temps d’evitar les rodes dels primers vagons. A dins del metro, parelles de corredors vestits amb microfibres fluorescents flirtegen amb l’adulteri i fan estiraments. A fora, manades de rates busquen la fresca de la nit per fer transbordament entre clavegueres i els corredors, amb les primeres llums del dia, ocupen els marges de les voreres i els camins dels parcs. La força de l’aparellament estival és en les formes perfectes dels cossos àvids, en els músculs de les potes que empenyen les rates endins d’altres rates.

També els óssos rentadors que regiren les escombraries dels restaurants d’Amsterdam Avenue o els sense sostre que expliquen històries de hippies als estudiants d’anglès asseguts als bancs que hi ha a Union Square, després d’anar a buscar la metadona, o les models que caminen lentament per arribar al càsting sense haver suat ni una gota.

Els dies rúfols, plujosos, estripats de vent, tot es posa en quarantena. Tot es posa en quarantena menys l’estat d’ànim, que ja s’aguanta ben dret, perquè després d’un llarg i fatigós hivern, encara és maig, però ja és l’estiu.

Etiquetes

Darrers articles

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

La pregunta és la resposta

(publicat a l’Ara el 8 d’octubre del 2016. Enllaç.) Dijous el Parlament va aprovar dues resolucions a favor de celebrar un referèndum sense el permís de l’Estat, una dels independentistes i l’altra per a CSQP. Les resolucions tenen el valor que tenen, però dir que el món no s’acaba on s’acaba el poder de l’estat […]

  • Cerca