Vull llegir.

05 · 02 · 2008

El teu cos en un camp d’esbarzers.

I.
Escoltes endins les veus del desconcert
I en fas un ordre, l’albir d’un camí.
Però res del que jo et pugui dir, res del que et vull dir, res del que tinc per dir-te,
-res del que t’he dit ja-
No serveix per assenyalar tots els altres sons,
Tots els altres silencis,
Totes les vies de sotabosc o d’escorça d’abre.
Puc agenollar-me, [...]

Pensant en Poesia
Algu ha dit què en pensa

16 · 01 · 2008

Heureux qui, comme Ulysse, a fait un beau voyage (traducció d’Arnau Vidal)

Heureux qui, comme Ulysse, a fait un beau voyage,
Ou comme cestuy-là qui conquit la toison,
Et puis est retourné, plein d’usage et raison,
Vivre entre ses parents le reste de son âge !
Quand reverrai-je, hélas, de mon petit village
Fumer la cheminée, et en quelle saison
Reverrai-je le clos de ma pauvre maison,
Qui m’est une province, et beaucoup davantage [...]

Pensant en Poesia
Ningú no s'ha pronunciat encara

01 · 08 · 2007

ARS LONGA, VITA BREVIS

Recorde molt bé la seua llengua.
La seua suavitat, aquella manera
Tan delicada i dolça d’acaronar
La verga, d’engrunçar-la.
M’estimava molt aquella gràcia seua,
Els llavis tan destres i carnals
Que em somreien.
He oblidat, al cap del temps, els ulls,
Les sines, els turmells, els cos sencer,
De bellesa comuna. Del temps va ser pastura.
Però la llengua, la recorde molt bé.
La meua memòria [...]

Pensant en Poesia
Ningú no s'ha pronunciat encara

27 · 07 · 2007

Poema sense títol. Eduard Mas.

Los apóstoles del canon
Silban sin aire,
Parecen ser.
En realidad,
Sólo son vanidosas formas de tentaculear
La mediocre forma del espasmo.
Todos sabemos hacer trampas
Y mentir sobre el amor.
De Eduard Mas. 2007.

Pensant en Poesia
Ningú no s'ha pronunciat encara

Cuarto modo del alma: respiración asistida. Cristian Palazzi.

Aristóteles fijó tres modos del alma.
Pero tú no necesitas eso.
Esta es la segunda vez
que escribo desde el mismo sitio,
habitación 243, tercera planta,
mismo hospital.
La última vez que pasé por aquí,
la noche me cegó los ojos. Hoy
no puedo levantarme,
así que me he serrado la piel sin darme cuenta.
No es la última vez que visitaré esta triste planta,
no [...]

Pensant en Poesia
Ningú no s'ha pronunciat encara