Notes de NY

Potser podríem dir-ne cicatrius

21 de novembre de 2015

Pujo sovint pel carrer Linden, a Queens. A la cantonada amb l’avinguda St. Nicholas el carrer canvia de nom i s’anomena Nancy Muniz Way fins a la següent cantonada, amb l’avinguda Cypress, on torna a anomenar-se Linden. Nancy Muniz era una senyora de 45 anys, que treballava de secretària per Landmark LTD, una constructora. Era […]

Dissabte al vespre, de Queens a Brooklyn

07 de novembre de 2015

La Sue té un tatuatge que és tot un roser. El té just sota la vora del vestit curtíssim que duu, a la part del darrere de la cuixa esquerra, excepte un parell de branques que s’enfilen pel lateral exterior de la cama i deixen un parell de roses petites al davant, a mig camí […]

Que puc jugar amb vosaltres?

24 d'octubre de 2015

Quan vivia a Harlem, baixava a Central Park, on sovint grups de mexicans o de joves eurosnobs organitzen partits informals. És com tornar a l’escola: t’hi acostes i demanes entrar al partit. Ser de Barcelona és tenir pedigrí i esperen de tu, com a mínim, visió de joc i passades precises. La pressió de representar. […]

Polònia, Menorca, Rússia, Barcelona i París

10 d'octubre de 2015

Kazimierz Pułaski i Jordi Farragut potser es van arribar a conèixer. O no: Pulaski era 10 anys més gran i va néixer a Polònia, i quan Farragut va fer el primer plor, el 1755, Menorca era britànica. Pulaski era de família noble i es va fer un nom liderant la cavalleria contra la dominació russa […]

El nomenclàtor dels herois negres

26 de setembre de 2015

“M’uniré amb qui sigui per fer el correcte i amb ningú per fer el mal.” La frase, celebèrrima, és de Frederick Douglass. A la wikipèdia veuràs que Douglass va nèixer aquí: 38.8845° Nord, 75.958° Oest. Les coordenades són útils perquè només es pot especular que va néixer a la cabana de la seva àvia, en […]

Però la recomano

25 de setembre de 2015

Els últims mesos, el meu barri –un barri obrer i familiar en la frontera entre Brooklyn i Queens– s’ha convertit en el darrer destí de gent que ronda la trentena, molt majoritàriament blancs, que o bé estudien postgraus o bé treballen en feines d’estar assegut davant d’un ordinador i escriure o dibuixar o editar o […]

El malastruc de Guayaquil beu Corona

12 de setembre de 2015

No crec que sigui l’home més trist que he vist mai, però s’està tristament assegut en una cadira de plàstic al davant d’una taula de plàstic. I esclar. Amaga les cames sota la cadira, creuades a l’altura dels turmells, amb només la punta del peu dret tocant el terra, també de plàstic. Sobre la taula […]

Tornant a Nova York en cotxe

29 d'agost de 2015

No sé com, en un àrea de descans de Nebraska, un noi esprimatxat i pres d’una col·lecció de gestos nerviosos que li donen un aspecte de filferro retorçat, m’està explicant que va néixer a Utah en una família mormona. Però no la típica família mormona de la tele. Va créixer en una caravana. I m’informa […]

Sortint de Nova York en cotxe

27 d'agost de 2015

La Vanguardia 22 agost 2015 A un dipòsit de distància, ja a Virgínia, l’encarregada de la benzinera duu els cabells recollits amb una bandera confederada. És una dona menuda i rodoneta, i els flocs rinxolats li sobresurten graciosament de la “impol·luta.” Arran de la masacre de Charleston del juny passat a mans d’un supremacista blanc de […]

Habilitats socials i altres aïllaments

01 d'agost de 2015

 La Vanguardia 1 agost 2015 Breaking news: fa calor. No he d’anar a l’oficina, els meus amics són fora, i em passo el dia suant a casa tot sol, treballant. És com tenir tothora un drac tirant-se’m rots a la cara. De tant en tant surto al carrer i busco conversa. No vull perdre habilitats […]

Veritat de Gould

31 de juliol de 2015

La Vanguardia 31 juliol 2015 La mentida era veritat. L’any 1942, Joseph Mitchell va escriure un cèlebre perfil a The New Yorker sobre un captaire de Nova York, Joe Gould: Professor Sea Gull (el profesor gavina). Àngel caigut de l’aristocràcia intel·lectual, llicenciat a Harvard, Joe Gould vivia al carrer i assegurava que estava escrivint una […]

La democràcia és una platja

18 de juliol de 2015

La Vanguardia 18 juliol 2015 Si Alexis de Tocqueville volgués escriure Democràcia a Amèrica avui, enlloc del 1831, el faria anar a Jones Beach. Li recomanaria d’agafar el ferrocarril a Penn Station, al centre de Manhattan, i compartir amb les masses els 48 minuts de trajecte fins a Freeport. D’allà, un autobús el duria a […]

Backstage, Summerstage i massatge

04 de juliol de 2015

La Vanguardia 4 juliol 2015 Mai no m’havien fet un massatge en un concert. Professional, dic. Quan m’assec a la cadira, una d’aquestes amb el respatller a la panxa i un forat per entaforar-hi la cara, just comença el concert de les Oques Grasses, banda que ha tingut l’encert d’abaixar tant les expectatives amb a […]

Els únics homes negres

20 de juny de 2015

La Vanguardia 20 juny 2015 A l’exposició que el Moma li ha dedicat a Jacob Lawrence els únics negres són els tres segurates. Són tres homes molt diferents entre ells: un és alt i corpulent, l’altre és rabassut i camacurt, i el tercer sembla un mig camí entre els altres dos, res en excés, excepte […]

Si això és una foto

06 de juny de 2015

La Vanguardia 6 juny 2015 Són les deu del matí a la riba canadenca del riu Niàgara, a set hores i tres minuts en cotxe de casa meva si no t’atures ni un segon, segons l’oracle del Google Maps. Faig turisme per primer cop en molts anys aturat en aquesta cua que m’ha de dur […]

S’alça el sol de querosè

23 de maig de 2015

La Vanguardia 23 maig 2015 L’estiu de Nova York comença de cop, espargit en alguns dies de maig que enfilen els termòmetres cap als 90 graus Fahrenheit, sobretot si és diumenge. Si és diumenge l’aire immòbil s’omple del fum de centenars de milers de barbacoes que cremen des dels patis del darrere de tota la […]

Entre Essex Street i Broadway-Lafayette

09 de maig de 2015

 La Vanguardia 9 maig 2015 El primer que veig són unes converse all star blanques, perfectament cordades, embolicant-li els turmells prims. Els peus són dues paral·leles davant la porta del vagó, que poc a poc va més a poc a poc. Les cames les arrebossen uns pantalons negres, d’un teixit moderadament elàstic, radicalment arrapat a […]

EI, múscul, músculman!

25 d'abril de 2015

La Vanguardia 25 Abril 2015 Quan vaig entrar al gimnàs, a quarts de vuit del matí d’un dilluns d’ara fa un mes i mig, mentre m’espolsava la neu de l’anorac i passava la targeta per l’escàner, la recepcionista em va picar l’ullet i em va dir “Good morning, sir”, amb un to que indicava alguna […]

El futbol ja és esnob a la ciutat

28 de març de 2015

La Vanguardia 28 març 2015 L’avantmatx comença dues setmanes abans a la barberia dominicana de l’avinguda Seneca, a Queens: abans territori polonès, després centre i sud americà, i, cada cop més, camp de refugiats hipsters que fugen dels preus inassumibles de Williamsburg i Bushwick. La barberia és plena de banderes i cartells del Barça. El […]

“We shall overcome”

15 de març de 2015

(sense rumiar-hi gaire) Dijous vaig anar a la Universitat de Princeton a escoltar una taula rodona sobre l’autodeterminació de Catalunya en el context global. Hi participaven l’Albert Royo, el cap del Diplocat, el Carles Boix, catedràtic a Princeton, el Francesc Vendrell, autoritat en dret internacional — a més de democristà del sector Carrasco– i Woldgang […]

  • Cerca