7.470

25 d'agost de 2007 0

Article del diari Avui

 

Ahir es va fer públic que un de cada sis catalans viu en risc de pobresa. En la memòria que detalla aquestes dades es maneguen conceptes que són de difícil definició. Es parla de vida digne, d’exclusió, de risc. Què és un pobre no és pas una cosa fàcil de saber. O què és una vida digne. La mesura utilitzada per a tota la UE per conèixer el risc de ser pobre consisteix en calcular la mitjana dels ingressos disponibles d’una població; tot aquell que quedi per sota del 60% d’aquesta mitjana se suposa que està en situació de risc. Ignorant que es pot ser ric i cobrar poc, aquest llindar a Catalunya és de 7.470 euros l’any. 622 al mes. Jo no faig estadístiques, ni sóc un euroburòcrata, conec molta gent que guanya si fa no fa això i no és pas pobre, ni viu en situació de risc, ni té una vida poc digne. No té luxes, ni és ric, però menja cada dia, dorm calent, té cultura, té garantida l’educació dels fills i la salut i etc. La seva situació és millorable, però seria bo que aquestes dades no servissin per prendre’ns el pèl. L’excepció, com sempre, són les vídues, que viuen amb molt menys. Però, a més, calculant-ho així és pràcticament impossible acabar amb la pobresa a no ser que cobrem tots el mateix. Si tots els que estan per sobre de la mitjana cobressin 30 vegades menys les dades dirien que hi ha menys pobres a Catalunya, però evidentment el país seria més pobre; en canvi si tots cobréssim 1000 vegades més, les dades dirien que hi ha els mateixos pobres que ara. La dada prioritza la igualtat més que la riquesa. No seria la primera vegada que en nom de la igualtat econòmica s’empobreix un país. Seria bo que aquestes dades no servissin per prendre’ns el pèl.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca