El jo en l’art

29 d'Agost de 2007 0

Diuemenge de passeig pel centre de Barcelona i entro a la capella del Macba, que és d’entrada lliure i que hi fan una miniexposició. Una mica de videoart i algunes d’aquestes instal·lacions ambigües, que no saps ben bé què. Hi vaig amb els meus prejudicis, perquè no sóc un orangutan, però no m’ho miro provant de demostrar cap teoria. Tinc al cap la crítica que fa Ferran Sáez a l’art contemporani en el seu llibre Dislocacions, i penso que té raó quan diu que hi ha obres que només s’entenen després de l’interpretació d’una cort d’experts amb coneixements esotèrics. Tinc al cap alguns fragments de la Deshumanización de l’arte d’Ortega, amb l’extrema racionalització de l’experiència de contemplació; i també la mort de l’art de Hegel, quan deia que l’art ja no fa doblegar el genoll a cap espectador. La miniexposició del Macba no és el paradigma de res, però tinc la impressió que els únics que tenen això que s’anomena “experiència artística” són els mateixos artistes que hi exposen, que fan objectes i imatges amb les seves més personalíssimes obsessions. Conec obres d’avui i he vist videoexposicions que m’han emocionat, però gran part de l’art plàstic i l’electrònic que programen cada any els museus de l’avantguarda només tenen de misteri que són inescrutables. Profundes penetracions en les cavernes del jo de cada artista, de les quals no sembla sortir res més que complicades tares particulars. Lluny de comunicar-se, només deixen constància de la seva radical deshumanització, solitud i aïllament. L’únic que els acosta és el desassossec generalitzat dels qui els miren, però ja no hi ha consol, ni interpretació del món, ni hi veig cap intenció d’assenyalar un horitzo.

Publicat al diari AVUI, pàgina 20. Dimarts, 28 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca