Seria de rucs no veure que no hem fet les coses prou bé. S’han fet algunes coses d’improbable èxit, la més important mantenir el relat viu i sostenir la bandera del dret a ser després d’un segle XX pensat per arrasar-nos. Molt bé. Però hem fet moltes coses malament si ni tan sols podem exigir al govern de la metròpoli que no se’ns rigui a la cara mentre anem a les palpentes i a peu per les vies; alguna cosa hem fet pitjor si el procés de l’Estatut ens ha acabat deprimint i si ningú no és capaç d’oferir renovats lideratges. L’enfrontament entre ERC i CiU és només un capítol més d’aquest cúmul d’errors, i és més una conseqüència que una causa. Algú ha de fer autocrítica, algú ha d’assenyalar què no s’ha fet en el passat, i què es pot fer en el futur. ERC no ho farà perquè governa. El PSC ja està content. Només l’Artur Mas, que té més vots i cap poder, pot entonar el mea culpa del catalanisme. Només ell pot dir què no es va fer bé en els 23 anys d’hegemonia convergent. Només ell que va pactar amb el mentider de ZP pot explicar quins són els errors que va cometre. El nou catalanisme, si ha de continuar el relat, si ha de preservar el dret a ser, a esquerra i a dreta, ha de passar necessàriament per l’autocrítica. De res serveix queixar-se a Montilla. Ni guanyar eleccions. El país necessita algú que li parli a la cara, li digui què no hem sabut fer bé, especialment els que l’han governat. Mai com ara, buits de tot poder, tindrà CDC la oportunitat de fer-ho. Mirar el país als ulls i explicar-li per què això no funciona, més enllà de qui pacta amb qui. Per supervivència, per frenar l’assetjament constant dels qui se’ns riuen a la cara.
Publicat al diari AVUI, pàgina 20. Divendres, 3 d’agost del 2007