No només el vel

22 d'agost de 2007 0

Article del diari Avui 

Quedo per fer un cafè amb una monja que acaba de tornar de l’Àfrica, després d’estar-s’hi quinze anys. Du el vel de sempre, una camisa blanca de màniga curta i les seves faldilles per sota el genoll. Feia anys que no la veia i la seva cara ha perdut vitalitat i el color groguenc de les hores de sol africà. No està gaire bé de salut, però no està prou malament per complir el seu desig de morir allí. Caldria cuidar-la massa durant massa anys, i això és una cosa que la seva moral no accepta. Camina amb dificultat i quedem prop de l’escola que la seva congregació té a Barcelona. M’explica notícies del seu poblat i sembla nostàlgica, massa trista. Per canviar de tema, li demano per l’escola on ara viu i em diu que bé, que no és el mateix treballar per als rics que per als pobres, però que els nens són els nens, i que, al capdavall, de pobres d’esperit n’hi ha a tot arreu. “El que més m’ha sorprès -em diu- és la quantitat de noies islàmiques que tenim matriculades”. Els pares, pakistanesos, marroquins, prefereixen dur-les a escoles de monges que a escoles públiques o a d’altres privades. Les monges també duen vel, així que no els prohibeixen dur-ne. Mantenen un cert sentit del pudor i, a banda dels coneixements, ensenyen un cert sentit del sagrat, cristià en aquest cas, que després a casa cada família omple amb la seva fe concreta. “No ens passa només a nosaltres, hi ha d’altres escoles com la nostra que en tenen també”. La barreja d’una educació de qualitat, sentit crític, amb una fe viva i unes conviccions fortes s’ha tornat atractiva per als nous comerciants musulmans. Fidels, però sense dogmatismes.

 

Publicat al diari AVUI, pàgina 20. Dimecres, 22 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca