Paki, botiguer

23 d'agost de 2007 0

 Article del diari Avui

 El Zea va obrir una petita botiga de queviures, mal endreçada i sense gaire varietat, a sota casa. Gairebé no parlava cap idioma europeu, fora d’una mica d’anglès; però com tots els pakistanesos no volia saber res dels horaris comercials i tenia obert de sis del matí a dotze de la nit. Durant el dia no hi havia ningú, però si hi passaves quan ja era fosc sovint hi havia cua per comprar una mica de pasta, dues cebes o quatre cerveses. Ell sempre hi era i sempre feia cara de cansat. La va obrir just al davant d’un colmado dels de tota la vida, propietat d’un senyor gran, panxut, amb els cabells grisos i unes ulleres de cul de got de muntura daurada, a qui jo sempre comprava els ous, que eren grossos i gustosos. Fa cinc anys d’això. En aquests cinc anys el pakistanès ha patit més de deu reformes i ha ampliat la seva varietat fins a extrems que ni el supermercat que té a la vora pot seguir. Ha multiplicat les neveres, la fruita fresca, i ja s’hi pot pagar amb targeta de crèdit. Hi té un televisor on gairebé sempre sintonitza Canal 33 i és així que entén perfectament el català i sovint es llança a dir alguna cosa, davant les rialles del seu fill de setze anys, que ja el parla una mica. El colmado està exactament igual que fa cinc anys i ja només el visiten les dones grans del barri, que fan petar la xerrada amb el senyor de les ulleres gruixudes. El Zea em va dir l’altre dia que ja ha obert dues botigues com la primera i que està preocupat, perquè el seu fill no sembla voler treballar tant com ho ha fet ell. La teva prosperitat és treballar més que els altres, li dic, la seva descansar igual que els altres. I riu, i fa que no amb el cap.

Publicat al diari AVUI, pàgina 22. Dijous, 23 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca