Quan arribi l’Ave

26 d'agost de 2007 1

Quan l’AVE arribi, molta gent se sentirà descansada, Sants tindrà menys terrabastalls i les Rodalies s’espatllaran una mica menys, a més, ja podrem dir, dècades després del seu desplegament per Europa i quinze anys després del tren de la bruixa Madrid-Sevilla, que tenim un AVE a Barcelona. El que ja trigarà uns cinc o sis anys més és la connexió amb París, si és que mai arriba. I és aquesta la que ens interessa, i és aquesta la primera que s’hauria d’haver fet. Quan de nens ens explicaven que Catalunya havia trobat la seva riquesa i la seva singularitat en ser una terra de pas i un port amb incomptables connexions i una porta cap a Europa i la darrera frontera contra el sud i etc., ens pensàvem que aquestes condicions geogràfiques eren si fa no fa inamovibles. I no. El mapa actual el dibuixen les infraestructures. I les vies d’accés i d’expansió i de sosteniment de la nostra activitat estan ben clares: el que funciona millor de l’aeroport és el pont aeri, i ben encantats que estan els que el dirigeixen; tindrem un tren d’alta velocitat per anar a Madrid i només a Madrid; tenim uns elevats peatges que encareixen els nostres desplaçaments i tenim un port que va bé, per sort, però que veu com Espanya aposta per València, a canvi de la lleialtat espanyolista. L’única sortida ràpida, eficaç i econòmica que l’Estat espanyol ens ha deixat és la que du a Madrid i de Madrid al món. Ni vols internacionals com déu mana, ni trens cap a Europa, ni carreteres a l’altura, ni prou electricitat per mantenir el flux actual, ni les mínimes condicions per a la competitivitat. I mentrestant, el dèficit. Quan l’AVE arribi, ja s’haurà enllestit l’embut: camí de Madrid l’única riquesa.

Publicat al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 26 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca