Elogi de la dificultat: Ratzinger i Habermas

22 de gener de 2008 1

Avui és publica el butlletí número 100 del Centre d’Estudis Jordi Pujol. Hi podeu trobar un article meu. Aquí penjo el primer article que hi vaig publicar. Era el butlletí número 1. Els propers dies penjaré la sèrie de 5 articles que començava amb aquest.

Article publicat al butlletí del CEJP el dia 21 de juny del 2005

El passat dia 1 de maig, La Vanguardia va publicar dues conferències creuades de Joseph Ratzinger i Jürgen Habermas. Les conferències, dictades a l’Acadèmia Catòlica de Munich, eren del 19 de gener de 2004. Ratzinger era un dels cardenals més influents de l’església catòlica, no només per dirigir la Congregació per a la Doctrina de la Fe, sinó també perquè la seva època com a docent i com a teòleg l’havien confirmat com una de les veus més rigoroses de l’església. Jürgen Habermas era i és el filòsof viu més influent d’Europa. Però Jürgen Habermas és el puntal d’un corrent filosòfic europeu que es remunta a la modernitat de Descartes i que troba un influx encara difícil de calibrar amb Husserl i Heidegger a mitjans del S XX. Els dos pensadors alemanys, Ratzinger i Habermas, han demostrat que encara hi ha un espai primordial per a la reflexió especulativa i que sovint algunes decisions polítiques es prenen seguint els dictats de l’estadística o la sociologia, sense tenir en compte els fonaments o les conseqüències de fer afirmacions a la babalà. Raztinger va començar el seu papat parlant del relativisme, cosa que va fer afirmar a coneguts anticlericals que, al menys, amb el nou Papa s’apujava el nivell de la discussió. El problema ja no és un preservatiu, és l’home, com sempre. Al 2001, Habermas va publicar un importantíssim assaig titulat Cap a una eugenèsia liberal? En ell desenvolupava la reflexió ètica sobre els camins de la bioquímica actual, cèl·lules mare i clonació. Avui, el seu llibre hauria de ser de lectura obligada per a tots els estudiants de ciència de tots els batxillerats d’Europa. La seva tasca posa de relleu la mandra de molts personatges públics que s’apropien de paraules i gestos reflexius des de la frivolitat. Potser aquí es pot trobar l’origen de la misologia actual. La misologia és l’odi a les argumentacions. El pànic a creure que qualsevol cosa ben argumentada, ben dita, és convincent i que per tant cal desconfiar dels que fan gala d’argumentacions laberíntiques. La primacia de la premsa en la gestació d’ideologia provoca que sovint es relegui el discurs fonamentat per deixar espai a allò que és interessant immediatament. Els diaris són fungibles i han de fer cas del present que s’escola, mentre la lentitud de la reflexió sembla arraulir-se, acomplexada. Aquesta columna fa un elogi de la dificultat d’algunes reflexions del món actual, la complexitat no és un valor en sí mateixa, però és necessària quan la realitat no és només qüestió de referèndums. El tema de les conferències dels dos homes desvetllats del nord va ser la recerca dels Fonaments morals prepolítics de l’Estat Liberal. És a dir, en un estat secularitzat i neutral, ¿quin fonament poden trobar els ciutadans per obeir una regla moral, o una llei? Aquesta columna s’hi dedicarà a partir d’ara.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca