El superdissabte i el congrés d’ERC han confirmat que, més enllà de matisos, de preferències entre candidats i de batalles internes, els temuts assemblearis estan a favor del tripartit. No és la direcció, és la militància. Res d’acostaments a CiU, res de posar en qüestió la crosta socialista. Als esverats que esperaven grans canvis, una notícia: el front nacional no existeix. Als del paquet inflat: l’independentisme governamental, tampoc. I Miquel Iceta, del PSC, és el convidat més xiulat del congrés: la discrepància és només cridòria. Fi del debat de la política catalana. Una cosa menys a discutir. Entesos. I ara: algú té alguna idea sobre cap a on pot anar el país?