Tenir un pla

15 de maig de 2008 2

No deixa de ser sorprenent, fins i tot per algú com jo, poc sospitós de tenir simpaties polítiques per ells, que els líders d’IC-V no tinguessin un pla, més enllà de la cultura de l’aigua. Ja sé que la sequera és imprevisible, però jo ja vaig estudiar a l’EGB l’avenç de la desertització ibèrica, i són ells, precisament ells, els abanderats del canvi climàtic i els que van dir que l’aigua seria el problema central de les societats del futur. Això no tenia perquè significar que tinguessin les solucions adequades, ni tan sols que la seva diagnosi fos la correcta, però després de proclamar durant dècades que calia posar el medi ambient i els recursos naturals al centre del debat polític, era d’esperar que tinguessin pla. Un pla nefast o un pla brillant, però un pla.

Sense ànim de cansar ningú, fem una ràpida relació de les decisions vistoses que ha pres el Conseller Baltassar des que vam entrar en estat d’excepcionalitat.

1. Amagar el problema fins que passessin les eleccions.
2. Preparar un transvasament del Segre, sense avisar, col·locant estaques per fer prospeccions sense tenir la competència i sense negociar-ho amb qui la té. I carregant el gruix del consum de l’àrea metropolitana a la capçalera d’un riu, cosa que, si bé pot ser discutida, és indiscutiblement absurda des de la seva perspectiva ideològica.
3. Generar un debat absurd al voltant del nom que ha de rebre el transvasament, amb l’única intenció, ja no de ser precís, sinó de ser ambigu, per ocultar-ho als ciutadans i, sobretot, als propis votants, que deu pensar l’honorable Conseller que són imbècils. I tot plegat sense cap altra potestat que fer una proposta a Madrid.
4. Acceptar sense cap protesta, ni resistència, ni argumentació la solució del govern de PSOE a Madrid. Una solució que fins feia menys de dos mesos era anatema; esmicolant, de pas, els acords populistes que es van signar en el seu moment amb els catalans del sud, amb l’única intenció de guanyar unes eleccions que, finalment, no es van guanyar.
5. Acceptar que les concessions de la canonada que s’haurà de fer les decideixi Madrid, amb els diners de l’Estatut.
6. Contractar aigua amb vaixells (22 milions d’euros al mes) que no soluciona el problema, només l’apedaça. I, a més, comprar-ne una part al Roine, després d’haver fet servir com a argument en contra del transvasament del riu francès la baixa qualitat de l’aigua.
7. Ja que hi som: desestimar el transvasament del Roine amb un argument principal propi de neuròtic: si ho proposa CiU, és que hi tenen interessos ocults. Ad hominem. Un cop més, deu pensar que els seus votants són imbècils.
8. Impulsar com a reforç de la nova cultura de l’aigua les multes pel consum excessiu, consum que es mesura a través de la factura. És a dir: independentment de les circumstàncies concretes.
9. Dir en el funeral de Cassià Just que ha pregat a la Moreneta demanant pluja. Honorable, el Conseller.
10. Aixecar les prohibicions i les multes quan plou prou com per aguantar fora de l’estat d’excepcionalitat tres setmanes a tot estirar.
11. Rectificar l’endemà per ordre del President de la Generalitat, que, o bé no sabia res de les intencions del Conseller, o bé reacciona a l’escàndol de l’opinió pública.
12. Dir públicament que totes les actuacions han estat correctes.

Ja sé que el departament de Medi Ambient ha fet algunes altres coses, com ara saber l’estat dels embassaments i informar la ciutadania, conscienciar, distribuir difusors, arreglar canonades, reformar l’extracció d’alguns pous, i etc…Però és francament decebedor comprovar com el govern, a banda d’estar descoordinat i ser ineficaç, en realitat no tenia cap pla previst sobre l’aigua, més enllà de la propaganda. A banda de nosaltres, que els haurem de patir fins que es cansin d’aguantar, els que em fan més pena són els líders socialistes, tants anys sospirant per controlar-ho tot, i ara que governen totes les institucions possibles, ara que exerceixen el seu sectarisme fins a la sacietat, ara que podrien escampar la seva hegemonia a tots els racons del país, a tots els àmbits de la vida, ara viuen la vida de Mr Bean, autistes, maldestres, ridículs.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca