Com dilapidar una herència.

20 de novembre de 2010 0

(Article publicat a La Vanguardia del dia 20 de novembre del 2010)

El meu amic Francesc-Marc Àlvaro, el qual substitueixo accidentalment avui, em va recomanar fa temps que de cap manera no em perdés la serie nord-americana Madmen, un retrat despietat dels publicistes de la Nova York dels 60. En la tercera temporada, el fill d’un milionari contracta l’agència Sterling & Cooper diposat a patejar-se 3 milions de dòlars en promocionar un nou esport –la pilota basca– que “en tres anys substituirà el beisbol.” A ulls d’una agència de publicitat, qui no té res a perdre és gairebé millor que qui no té res a guanyar. Els anuncis de productes absurds no promocionen el client, sinó l’agència de publicitat. Imagino que els publicistes que fan la campanya del PSC van brindar amb un bon fino dijous passat, quan la BBC va penjar a la seva web el vídeo de l’orgasme electoral. Els creadors de “SuperMonti, l’increïble home normal” i “Artur Mas de lo mismo” van de cap al festival de Cannes.

Massa hores al Facebook o al Twiter deuen haver fet creure els capos del PSC que tota exposició pública els beneficia. Potser pensen que el la penya és tonta, o que no sap res de política, o que no ha viscut a Catalunya els darrers anys. O que la gent no nota el poc oxígen que hi ha entre Espanya i la crisi. Cadascú tria el seu públic. Però tot som experts en veure anuncis: quan el publicista només es diverteix és que el producte no val res. “No tornaré a presentar-me”, “No repetirem el tripartit”, “No sóc de dretes”, “No sóc independentista.” Si jo fos publicista del PSC ja estaria reservant hotel a Cannes. “Ets capaç de fer-ho millor amb el capital que has heretat” li diu el guapèrrim director creatiu Don Draper al jove milionari. “Si no tinc èxit, la culpa serà vostra,” respon el pobre nen ric.

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca