El sexe com a poder

26 de novembre de 2010 0

(article publicat a La Vanguardia del dia 26 de novembre del 2010)

La premsa fet a Madrid s’ha posat les botes amb la campanya electoral catalana. L’Enric Juliana fa dies que adverteix que som la riota d’Espanya, i qui més qui menys s’ha esquinçat la vora de les vestidures a causa del baix nivell de la campanya i els seus vídeos barroers. El tema és el sexe. No crec que el tema sigui la qualitat dels arguments, perquè no sembla pas que “si tu no hi vas ells tornen”; ni el famós doberman que ha fet servir el PSOE tantes vegades per a caricaturitzar el PP; ni la campanya d’Aznar del 96, amb el seu permenent assatjament moral; ni la campanya contra l’estatut liderada per Rajoy; ni el “pásalo” amb el qual Rubalcaba va fer de ZP un president; ni, sobretot, el sobadíssim argument que amenaça amb la ruptura de la convivència que fa servir tothom cada cop que algú diu la veritat en veu alta; ni, en fi, res del que hem vist en trenta-dos anys de democràcia, sigui d’una altura intel·lectual digna dels departaments de metafísica aplicada. Molt d’hipòcrita deixat anar és el que tenim. Més enllà de les turbulències pròpies del fi d’un cicle, de no tenir programa, i de que a les agències de publicitat sembla que els importi tot un bledo, ¿per què el sexe? Perquè no hi ha poder. Poder real, vull dir. SI el Conseller d’Economia fos alguna cosa més que un contable, aleshores els partits podrien amenaçar amb la pobresa. SI el Conseller de Justícia supervisés la fiscalia, els partits podrien amenaçar amb el codi penal. Si en tinguéssim, un Conseller de Defensa podria castigar a un general retirat que se’n va de la llengua amenaçant amb una intervenció militar, com va passar amb el tinent coronel Mena i l’estatut. La violència és el monopoli de l’estat, ho sap tothom. Des de l’inici dels temps, quan no tens res més per cridar l’atenció, si no pots recórrer a la violència, recorres al victimisme o al sexe. D’Atapuerca a Hollywood, passant per Maria Lapiedra.

Etiquetes

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca