Oblidar ‘Onkalo’

03 de setembre de 2011 3

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 3 de setembre del 2011)

Into Eternity és un documental sobre un cementiri nuclear anomenat ‘Onkalo’, (‘forat, amagatall’) que el govern de Finlàndia està construint a l’illa d’Okiluoto. La gràcia d’Onkalo, i per tant del documental, és que a diferència d’altres cementiris nuclears, aquest ha de ser per sempre. O, com a mínim, per d’aquí a 100.000 anys, que és el temps que dura la radioactivitat dels detritus nuclears que ha d’emmagatzemar.

Fins ara els cementiris nuclears es construïen amb l’esperança que tard o d’hora els humans descobriríem una manera de destruir els residus o, fins i tot, de reaprofitar-los. Onkalo parteix de la premissa contrària: mai no aconseguirem fer-ne res d’aquesta merdota radioactiva, i més val que comencem a pensar on posar-la. El documental se centra en les dificultats pràctiques de la construcció d’un emplaçament que ha de durar més que tota la història de la humanitat fins avui. Però, esclar, quan parles a 100.000 anys vista els problemes no es limiten a la qualitat dels materials o a la profunditat de la cripta.

Per al disseny d’Onkalo el govern finès ha comptat amb enginyers i físics nuclears, però també amb teòlegs, antropòlegs i especialistes en simbologia. El problema que  han de solucionar aquests humanistes és el següent: com fer que en 100.000 anys ningú no s’hi acosti? Cal entendre que un cop Onkalo estigui ple, cap al 2100, la idea és segellar-lo per sempre. Però d’aquí a 30.000 anys, qui recordarà que Onkalo conté residus radioactius? ¿I si la humanitat ha estat al caire d’extingir-se i els supervivents són com homes del paleolític? ¿És millor posar senyals de perill per avisar els humans de l’any 45.786 d.C. o és millor ocultar Onkalo per tal que només una humanitat evolucionada pugui accedir-hi? I si cal posar senyals de perill, en quin idioma s’han d’escriure? Amb quina simbologia? I si cal ocultar-ho, quina és la manera més eficaç?

Els dissenyadors d’Onkalo no són gaire optimistes. Compten amb, com a mínim, una glaciació en els propers 100.000 anys. Segons els seus càlculs la cripta està preparada per suportar-ho, però la civilització actual no. Caldrà tornar a començar. Un cop el coneixement s’hagi perdut, quin humà respectarà un senyal de perill sobre una substància que mata però no es pot veure, ni sentir, ni olorar? Fins i tot si els senyals s’entenen bé, la premissa amb la que treballen a Onkalo és que som més curiosos que prudents.

Onkalo parla del pessimisme d’avui més que dels desastres de demà: abans pensàvem en un futur blanc i tecnològic, sense residus, d’homes esvelts que ho solucionen tot, als quals no els cal ni la depilació. Avui assumim un futur brut, una humanitat peluda,  primitiva, incapaç d’adaptar-se als canvis climàtics, ni d’obeïr cap senyal de perill. Per certificar aquest pessimisme, els dissenyadors de la primera construcció humana amb possibilitats de durar 100.000 anys l’han pensada fins a l’últim detall per tal que caigui immediatament en l’oblit.

Etiquetes

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca