Retuit: “Bàsicament, he tingut una idea”

22 de maig de 2011 13

(article publicat a La Vanguardia del diumenge 22 de Maig de 2011)

Com que visc a 6.000 km. de la Pl. Catalunya, el divendres des de primera hora de la tarda -la nit catalana- vaig seguir l’assemblea dels acampats via internet. Els organitzadors han col·locat una càmera a la cantonada més propera a El Corte Inglés, i emeten en directe a través d’Ustream.tv. Hi ha publicitat. I és personalitzada: m’apareix un anunci que ofereix un descompte per anar a veure Billy Elliot a Broadway: “The Best Show Ever!”

Entro al twitter i transcric literalment, en bocins de 140 caracters, tota l’assemblea: 4 hores i centenars de tuits. 800 persones se m’afegeixen al compte, i malgrat que només poso les frases entre cometes, hi ha gent que es pensa que hi dono suport, i em feliciten, i hi ha gent que es pensa que me’n foto, i m’insulten. També al revés: gent que  em critica per donar-hi suport, i gent que em felicita per ‘desemmascarar la farsa.’ Al final, twitter em bloqueja el compte.

Faig una petita sel·lecció de les millors frases recopilades, en l’idioma original. Mesures aprovades a mà alçada per l’assemblea: “Per acabar amb el monopoli dels banquers, la nacionalització de la banca!”; “Derogació immediata de la llei d’estrangeria”; “Estem totalment en contra de la reforma de les pensions i de la reforma laboral de fa uns mesos”; “Listas abiertas“; “Retirada de la ordenanza de civismo“; “Exigim el repartiment del treball i la riquesa”;  “Abolición de la ley Sinde“; “Contractació de personal sanitari fins que s’acabin les llistes d’espera”; “Si subimos los impuestos a las 50 grandes fortunas de España se acaba el déficit“; “Expropiación de las viviendas vacías“; “Proposem un referèndum de proclamació de la 3a república!”

Informacions logístiques: “Durant aquest cap de setmana tenim un pols obert contra la Junta Electoral, i això ens dóna visibilitat”; “Demà hi haurà un taller d’estiraments a les 12”; “Per tal que totes les persones artístiques puguin expressar la revolta, dividirem la plaça i hi haurà un espai per cada art”; “Hem d’aprendre a parlar i a escoltar perquè no ens ho han ensenyat a l’escola ni a l’institut ni a la universitat”; “Companys, portem 1hora i 20 desafiant a la Junta Electoral”; “Si vénen els mossos ens quedem asseguts”; “Cualquier persona que sepa algo de montaje de vídeo que venga. Tenemos un montón de curro por delante“; “Us demanem que feu un ús responsable de l’acohol, perquè, bueno, aquesta nit no farem un botellón, farem una jornada de reflexió.”

Proclames corejades i intervencions sense votació: “Aquí comienza la revolución. Pero no se irán si no les echamos. Una revolución implica una toma de poder“; “Espero que estas movilizaciones no sean un obstáculo entre el pueblo y la izquierda revolucionaria”; “Sense dones no hi ha revolució!”; “El manifiesto es autocomplaciente, insuficiente”; “Tenemos que organizarnos de otra forma a largo plazo“; “Vengo de la izquierda. Lo digo por transparencia.”; “Tres hurras por nosotros! Hip-Hip..  Hurra!“; “Si queremos transporte público gratuito, compremos un autobús“; “Hi ha gent que ha ofert casa seva per dutxar-se i descansar”; “Ens hem convertit en una gran bena per curar les ferides del sistema i les multinacionals”.

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca