Evitar el 5 d’Octubre

26 d'agost de 2012 0

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 25 d’Agost del 2012)

Espanya depèn absolutament d’Europa per quadrar pressupostos. Per més que Guindos provi de fer bona l’estratègia de Rajoy, que consisteix a tensar la corda amb l’amenaça de la ruptura de l’euro, tothom sap que la intervenció ja és un fet, que la seva formalització és inevitable per continuar a la UE i que el trencament de l’euro ja no és tabú. Mentre que Guindos s’ocupa d’això, Montoro, home de partit, que controla la caixa, s’ocupa del front interior. Rajoy vol un rescat a mida de la centralització atàvica i de les inconfessables dependències amb els lobbies capitalins. L’últim exemple, mentre es publicita la disbauxa autonòmica, és la construcció de l’AVE a Galícia, 2.000 milions. Vam saber dijous que una tercera part de les adjudicacions han anat a parar a ACS, Acciona i Ferrovial: la llotja del Bernabeu.


Així mateix, si la Generalitat demana el rescat serà només per formalitzar l’estat actual de les coses, que és la intervenció dels comptes catalans i l’anul·lació de la capacitat legislativa, com es veu en el darrer informe del Consell de Garanties Estatutàries: la reforma de la funció pública de Montoro es passa per l’arc de triomf l’única competència seriosa, que són les relacions laborals entre la Generalitat i els funcionaris. O en la manera com el ministeri duu la Generalitat al caire de la fallida explícita cada mes -implícitament ja ho està-. Amb el reescalfament independentista de CiU, el flanc important són els 300.000 funcionaris catalans i la xarxa clientelar. La Generalitat com a punt feble: així ens hem de veure.

Quan tot es formalitzi, el marge institucional serà nul. Els homes de negre no faran la remodelació de l’Estat que cal per tenir hisenda pròpia, ni crearan el sistema de tres autonomies que somien Duran Lleida i molts catalans. Ningú no els ho demanarà. Reduiran despesa i liberalitzaran. I la brega al carrer serà la de sempre: l’esquerra exigint drets socials i la dreta exigint ordre públic. Europa se’n desentendrà, com a Grècia, i els catalans perdrem, guanyi qui guanyi.

Per avançar-s’hi, Mas pot provar de convocar eleccions referendàries, i si vol més legitimitat, com diu Lluís Foix, convocar un referèndum immediatament. I després, si cal, oferir una solució a Europa que passi per fer-se càrrec d’un tros gran del deute de l’Estat. Pot perdre, però beneficiarà per igual autonomistes i independentistes, dretes i esquerres, perquè haurà establert un subjecte polític democràtic impossible d’ignorar, que no demana permís, sinó que fa valer els seus actius. Com sempre diu Enric Juliana, la manifestació de l’Onze de Setembre hauria d’estar plena, a més d’estelades, de banderes europees. Tant si Espanya és intervinguda com si es trenca l’euro, la clau és poder dialogar cara a cara amb qui sigui que mani. Això no implica ser independents avui, però sí institucionalitzar-ne la possibilitat. L’alternativa és anar-se quedant acorralat, i acabar proclamant coses estrambòtiques a la desesperada. Al capdevall, cada any, després del 5, hi ha un 6 d’octubre.

Etiquetes

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca