(publicat a Tendències de La Vanguardia del dissabte 8 de juny del 2013)
Un amic m’explica el cap de setmana que va passar a casa els sogres, que són de Baltimore. L’avi, fill d’un immigrant lituà, segueix una rigorosa dieta: només menja conserves. Per a ell, a banda del preu, les conserves asseguren uns estàndards de qualitat i higiene que els aliments frescos no poden garantir.
Fins fa ben poc aquest era un judici raonable. Quan li van preguntar a Andy Warhol perquè havia triat les llaunes de sopa Cambell’s, va respondre que durant vint anys havia dinat cada dia sopa en conserva. I anys més tard, que la mare feia manualitats amb les llaunes buides. Potser Warhol mentia, com algunes biografies suggereixen, però el pretext era versemblant en el moment. Era la gràcia.
Avui la tendència és l’oposada. A Nova York els mercats de grangers a l’aire lliure són una tradició, i ara s’han especialitzat en aliments ecològics, de proximitat i sense intermediaris. Són força cars i tot és gustós. Al barri de Williamsburg, a Brooklyn, que és la capital occidental de la modernor, hi ha més supermercats de productes orgànics que dels normals. Deu ser el districte postal on més llet d’ametlla es beu per càpita de tot el planeta. Restaurants i colmados també serveixen menjar curosament creat per a què sigui natural, autèntic i ètic. Aquesta gent ens sobreviurà a tots.
En paral·lel, han aparegut fàbriques de xocolata, cervesa o cafè que segueixen mètodes tradicionals. A la farmàcia del carrer major –aquí les farmàcies venen de tot–, pots reomplir unes garrafes de cervesa local a preus assequibles –la garrafa, de vidre fosc i amb el lema ‘Brew York City” en lletres blanques, s’ha convertit en un souvenir. I hi ha empreses que t’envien un kit amb ingredients i instruccions per fer cervesa a casa.
Al supermercat FoodTown del carrer Metropolitan les conserves estan relegades a un sol passadís, sopes i salses majoritàriament –també n’hi ha d’orgàniques–, i un gran tant per cent són marques i productes llatins. Destaca la marca Goya, un gegant. Un matrimoni espanyol va fundar un colmado a Manhattan l’any 1936 per a servir la creixent comunitat expatriada: olives, oli i sardines en llauna. Es van passar al món de la conserva, i avui són els líders del mercat hispà, que encara té fe en Warhol, com el sogre lituà del meu amic.
En la recerca d’un menjar més sà, bo, sostenible, ètic, desvetllat i feliç els il·lustrats gàstrics han trobat un aliat en el menjar kosher, produït i tractat segons la llei jueva. Fa molt que els no-jueus compren kosher per la qualitat, i ara els departaments de màrqueting comencen a vendre’l en termes similars als eco-bio. “Responem a una autoritat més alta” és el famós eslògan de Hebrew National, la marca líder de hotdogs kosher. A l’anunci de la tele, tot queixalant una salsitxa, hi surten negres, llatins, caucàsics seculars,: de tot menys un cofet. La rutina al món post-pop és esmorzar kosher per cuidar el cos, anar a ioga per cuidar l’ànima, dinar orgànic per cuidar el planeta, treballar online des d’un cafè, sopar poc i vegà, i somiar amb filtre Brannan.