Arts liberals

19 de juliol de 2014 1

 La Vanguardia 18 de juliol 2014

Quan era estudiant a la universitat trobava perfectament acceptable que alumnes i professors tinguessin afers (amb el benentès que em refereixo a qualsevol combinació que el lector vulgui d’imaginar). L’argument de fons era la lliure elecció dels adults. Esclar que entenia els excessos: negociar amb les notes, per exemple. Però fora d’aquest detall, per altra banda tan poc important en la nostra universitat, la resta, endavant i ja ho trobarem.

No crec que sigui l’únic que cultivés aquesta fantasia, i atesa la proliferació de casos de consumació eroticofestiva dels quals vaig ser-ne coneixedor, sé que tampoc no era l’únic en trobar-ho natural. Hi veia un intercanvi just: joventut, bellesa i rapidesa mental a canvi d’experiència, compostura i una suposada profunditat intel·lectual. Enamorar-se d’un mestre o projectar-se en un pigmalió a tot estirar em semblaven pecats menors del piu, dels quals, com sabem pels valencians, Nostre Senyor se’n riu.

Ara fa un parell d’anys que faig de professor en una universitat i la primera impressió que vaig tenir és que anar-se’n al llit amb un alumne és un abús. De la tarima estant, els alumnes són éssers molt més transparents del que imaginava. En treballs escrits, preguntes, reaccions a les lliçons, s’hi aprecien perfectament les seves principals carències, necessitats, urgències. És fàcil trobar-los el punt feble.

A més, cada setmana, el professor ocupa durant diverses hores el centre de l’escena. I no només l’alumne té un grapat d’incentius per escoltar-lo amb tota atenció, sinó que el mestre ve preparat de casa, determina els límits del debat, fa d’autoritat última i, imagino que almenys els primers anys, explica coses que l’apassionen i a les quals ha dedicat incomptables hores de solitud i plaer. Sota aquestes condicions, tirar la canya és jugar amb les cartes marcades i indulgir en una admiració delirant.

Però aleshores va arribar la primavera. Nois i noies van rebre l’impacte totalitari de les hormones i la carícia invitadora de ventet tropical. Vista l’evolució des de l’hivern, afirmo que als joves de 20 anys els vibra el cos a l’Abril. Emeten una freqüència imperativa.

Admès que encara sóc relativament jove i que els primers símptomes de la decrepitud del cos se m’expressen com lleus contratemps, més estètics que altra cosa, endevino el drama que ve, i veig en el vibrar dels cossos, ulls i cervells dels meus alumnes una mena de cènit de la natura, un greal alhora obvi i inesperat, que en el futur de cèl·lules erosionades hauré de contemplar com un vampir.  Ser un vampir abstemi, comprovo en els col·legues sènior, és qüestió de contenció, i ja no és tan clar qui abusa de qui.

Continuo pensant que l’intercanvi professor/alumne és natural, però hi endevino el trist comerç de dos abusos, de dues febleses. Comprenc que estic explicant una obvietat, però he pensat que els faria servei saber que en el front acadèmic les coses són tan elementals com a la resta del món.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca