El Reale dissolt

24 d'octubre de 2014 0

La Vanguardia 24 Octubre 2014

El passat dia 15 va morir Giovanni Reale. Per a molts estudiants de filosofia, dir “el Reale” és el mateix que per als estudiants d’economia dir “el Mas-Colell”: un llibre, un manual, una referència. La Història del Pensament Filosòfic i Científic en tres volums (signada amb Dario Antiseri) és un d’aquells llibres que primer estimes amb devoció i després menysprees amb pedanteria.

Primer et serveix per creuar el llindar de la ignorància, et fa un mapa i una jerarquia, i després el trobes incomplet, esbiaixat, embafós. El recomano sempre perquè és un ritual de pas: si el llegeixes de punta a punta et dilata les pupil·les i et deixa preparat per al revelat. Si el teu interès és esporàdic et fa d’àncora i et permet maniobrar.

Ara fa vuit anys, la Universitat Ramon Llull li va concedir un doctorat honoris causa i l’Esther Giménez-Salinas, que n’era la rectora (i jo el seu empleat), em va demanar que m’ocupés de fer-li d’amfitrió. La sensació que em va quedar és exactament la contrària que amb el llibre. Primer se’m va fer embafós. Era tan exquisidament amable que volies rentar-te les mans, i mostrava un grau d’enamorament tan bèstia amb la seva dona que et senties més segur imaginant-te’l amb una doble vida, plena d’efebs i cites al Marquès de Sade.

Però després era inevitable estimar-lo. Les converses s’enfilaven de seguida cap a perspectives zenitals. Mai no et perdonava la vida i mai no et feia la gara-gara. Quan jo li deixava anar algun comentari estúpid i ignorant, el prenia com qui pren un fil vell i brut, i de mica en mica, a base de preguntes i referències, teixia el passat i el present com una aranya: volies gronxar-t’hi. Cap al final de la conversa, et deixava un interrogant obert i l’acompanyava d’alguna ironia subtil i profunda, que primer et feia riure i després et deixava intrigat durant dies. Et dilatava les pupil·les.

En els discursos i brindis oficials, es referia a la seva dona, amb gran pompositat, com “la meva meitat indissoluble”, i li passava el micròfon: “ella i jo som iguals, tot el que fem és dels dos”. En les estones oficioses, es tenien petits detalls constantment i era clar que ja s’ho havien perdonat tot.

Uns dies després d’haver marxat, va arribar-me una caixa al despatx: la seva obra completa en italià. De tant en tant parlàvem per telèfon i m’aclaria dubtes. No he conegut ningú més pacient i generós. Molts acadèmics diuen amb raó que les seves cèlebres i innovadores interpretacions d’Aristòtil i de Plató són massa fantasioses i interessades (tècnicament: a Aristòtil li pressuposa la unitat metafísica i a Plató el sustenta en les anomenades “doctrines no escrites”) i que no era un filòsof sinó un professor. A mi em sembla que l’obra és com l’home: generosa i pacient, i és tan clar el que estima que et permet discrepar-ne violentament i tan amics. Voldria elogiar-lo menys, i no em surt. Com se sol dir, ell s’ho prenia amb filosofia: “els professors obrim camins: recorre’ls tu, aviam si hi trobes res”.

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca