Pa tou

15 d'agost de 2014 0

La Vanguardia 15 d’Agost 2014

Hora de sopar al bar de l’hostal St Christopher’s, rere el Triangle de Barcelona. Diversitat d’accents de l’anglès, canyes, nachos i hamburgueses. És un alberg de joventut, segons informa una placa de la Generalitat, que ocupa una finca noble i blanca, de balcons amples i porticons plegables, no gaire diferent dels dos hotels de luxe que té al davant.

El bar barreja l’Sports Bar anglosaxó, la taberna sueca i el chill-out sureny. Un seguit de falses caixes d’antic mercant fan un tetris, on la gent s’hi asseu amb la intenció d’actuar amb total naturalitat. Hi diu: “Destination Barcelona.” També hi ha una guitarra penjada d’un clau a la paret.

El cartell que demana siusplau respecti el descans dels veïns és en anglès, però també en espanyol, coreà i xinès, que deuen ser la baula feble. Aquesta nit, això és ple d’escandinaus, ianquis i australians, diu el vigilant. Fer que la gent no cridi és la principal tasca dels tres guardes de seguretat (porra i manilles) i en veig un que talla un ‘happyyyy birthdaaaay too youuu,” afrancesat i és obeït.

És d’una cadena amb més de vint hostals i aparthotels a Berlin, Praga, Bruges, Edimburg i sobretot Londres. És per a joves amb prou diners per no anar a un hostal, però que recorren Europa en motxilla; universitaris que duen roba d’aquesta que pagues perquè no es noti que és bona, i que fan blogs sobre l’autenticitat viatjant d’hostal en hostal. Els preus canvien segons demanda, amb pics pel Sónar i el Primavera, però més o menys les habitacions privades, 150 euros i les compartides, 30. N’hi ha de mixtes i de només per a noies: es confirma que el mercat de noies que no volen dormir amb nois és més gran que el de nois que no volen dormir amb noies.

A la paret del fons de la barra hi diu “Barcelona melting pot,” i a Berlin hi deu dir “Berlin melting pot.” ¿Hi deu haver relacions intermitents entre motxil·lers de St Christopher’s en St Christopher’s, ara melting a Edimburg ara a Praga? El vell món de fons millora els petons dels viatgers; proposo que és per les cicatrius de guerra. I té prestigi: fa cosmpolita, d’haver après la lliçó de la història.

El passat 1 d’agost, el twitter de la cadena afirmava: “Aquesta nit hi ha 146 Paus i 128 Sares estant-se amb nosaltres. Estadísticament parlant, almenys una parella s’embolicarà.” Sobren 18 homes per a la pau perpètua. Per evitar guerres, a la llista de 10 trucs per compartir habitació amb civilitat s’hi inclou no copular-hi per no molestar els altres: “busqueu un lloc discret,” diu. Jo hagués posat: “aneu a un hotel.”

Pel que fa a nosaltres, Barcelona es caracteritza, segons el web, per ser “una ciutat obsessionada amb el futbol, el sol, la sorra, el mar i la sangria.” I els descomptes que hi ha a recepció van del flamenc al CCCB, i d’Isla Fantasia a l’enoturisme. Si el tema de la nostra època és l’avorriment, Barcelona és un lloc ideal per dissimular-ho. És car i sembla barat, però excepte diners, no et demana res a canvi.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca