Poirot, obès i fumador

05 de desembre de 2014 0

La Vanguardia 5 desembre 2014

Informa The Independent que la sanitat pública del comtat d’Anglaterra on va néixer Agatha Christie (altrament conegut com Devon) no farà operacions rutinàries a pacients que siguin fumadors o obesos. Amb un dèficit de 18 milions d’euros, volen prioritzar recursos. Per a ser operat, caldrà perdre un 5% de pes o deixar de fumar durant vuit setmanes.

L’argument diu que, posats a estalviar, els pacients amb bons hàbits tenen més probabilitats d’èxit. Importen, doncs, les conseqüències -més èxit- i no si allò que es fa és correcte per si mateix -discriminar-. És més útil tractar els prims que els grassos, els puristes de l’aire que els addictes a la nicotina.

Més enllà de dilemes socioeconòmics (fumar i ser obès és més comú entre els més pobres), m’interessa assenyalar un parell de coses. Rere aquesta mesura hi ha la idea que els obesos i els fumadors són responsables de ser grassos i fumadors i que si has decidit menjar merda o inhalar quitrà, els contribuents no hem de finançar-te la salut. Aquesta idea és més radical que no sembla.

Excloent consideracions genètiques o matisos sobre les addiccions, suposar que prenem decisions de manera conscient i que mantenim una relació de sobirania sobre la vida i el cos -que som lliures-, és un acte de fe que fem per tal de poder entendre’ns. S’assumeix que fumem o mengem greix perquè volem. I que hem d’acceptar-ne les conseqüències. Ningú no ha de pagar per les nostres decisions individuals, ni tan sols via impostos. Per ser coherents, la decisió d’engreixar-nos fins a l’obesitat o omplir-nos els pulmons de cendra, com que només ens fa mal a nosaltres, és inviolable. Si la llibertat existeix, ha de ser sagrada.

El comtat de Devon, tanmateix, et demana que renunciïs a la llibertat individual (aprima’t, deixa de fumar) per tal de ser tractat com un igual per la comunitat (que paga impostos). I com que sabem que les autoritats de Devon pretenen estalviar, sabem també que posen aquestes condicions perquè calculen que no tothom que es vol operar aconseguirà aprimar-se o deixar de fumar. No tothom tindrà prou força de voluntat. O dit d’altra manera: l’única manera de fer que es comportin saludablement és obligant-los. És a dir: que no som lliures.

Filant més prim, es pressuposa que les decisions que prenem es poden entendre de manera aïllada: fumar o no fumar seria independent del nostre caràcter i motivacions globals. O de cedir-li el seient de l’autobús a una embarassada. S’aïlla un fet -fumar- i s’assumeix que penja d’una sola decisió. Així, tothom que fuma o és obès comet el mateix error i mereix el mateix tracte.

És a dir, som classificables per les conseqüències de les nostres decisions. Per molt lliures i diversos que ens vulguem, menjar greix i fumar t’iguala a tothom qui mengi greix i fumi. La política de Devon no és només moral o immoral, també és absurda: ser obès i fumar demostra que ets lliure i, alhora, que no ho ets. Quin misteri, Agatha.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca