Untar a Europa

17 de maig de 2014 3

La Vanguardia 17 de Maig del 2014

Acabat de veure l’eurodebat de dijous, amb aquella eufòria, vaig anar-me’n a casa. En arribar, trobo un sobre blanc de 20x20cm de cartró setinat i d’un gruix extravagant. Serà el pernil o fuet de contraban (or pur a Nova York) que m’envien certes ànimes caritatives de tant en tant? No: el meu nom hi és imprès, no manuscrit.

Al darrere, un logotip ocupa mig sobre. És una mena d’olivera sota la qual hi diu “EXTRA VIRGIN OLIVE OIL” i “FLAVOR YOUR LIFE,” que es pot traduir per condimenta o dóna gust a la teva vida. Més petits, encara més avall, tres logotips: la bandera europea amb la llegenda ‘UNIONE EUROPEA’, l’escut i  bandera de la república italiana i les lletres: “MINISTERIO DELLE POLITICHE AGRICOLE ALIMENTARI E FORESTALI”, i el logotip, d’Unaprol, el “CONSORZIO OLIVIOCOLO ITALIANO”. La frase que ho subratlla tot és (en anglès), “Campanya finançada per Itàlia i la Unió Europea”, i el web, www.flavor-your-life.com.

A dins, un altre cartró de luxe amb una fotografia que deu ser el resum més perfecte del que Europa és avui en l’inconscient col·lectiu Occidental (i per tant, la via d’entrada de l’argument de venda): un home i una dona de més de setanta anys, en una cuina assoleiada, ballen agafats en postura de pas-doble. Són baixets, de pell bruna, un saludable sobrepès. Ella duu un vestit de floretes calcat als que tenia la meva àvia –i als que ara duen les meves amigues– i ell uns pseudotexans cordats ben amunt. Enganxat, un recipient de 15ml d’oli Bellucci, “100% ITALIAN”.

Al web de la campanya, s’insisteix en el concepte de vida harmònica, reposada, ataràxica. Una mena d’aristocràcia per la via nutritiva. Els valors són la tranquil·litat, la distensió física, la pau cel·lular.

Al web de Bellucci s’hi veuen dos descendents dels  Falciani, terratinents toscans fundadors de la marca, oferint als americans una experiència rústica oliosa i subvencionada.

Al web del Parlament Europeu no s’hi troba cap enllaç, notícia o resolució que expliqui de quina manera es va decidir que els europeus pagarien per a què jo i milers de residents als EUA rebéssim gratuïtament 15ml d’oli d’oliva verge en nom de la patronal italiana del sector i els Falciani, a la salut dels quals ara mateix enfilo harmònicament aquest pa amb oli. Ah, la decadència.

Darrers articles

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

  • Cerca