Bartomeu: no

16 de juliol de 2015 5

Els meus arguments per oposar-me a la candidatura de Josep Maria Bartomeu:

Que el Barça publiciti una empresa controlada per la dictadura de Qatar és una de les pitjors decisions de la història del club. Qatar ha estat denunciat per organismes internacionals degut a les condicions de “treball forçat” que pateixen els seus treballadors, a les pràctiques corruptes de la seva candidatura per al mundial, i als vincles amb el finançament de grups terroristes a l’Orient mitjà. Seguint l’analogia que proposava Carles Boix a l’Ara: ¿acceptaríem el patrocini d’una empresa controlada pel règim de Sudàfrica durant els anys de l’apartheid? ¿Què pensaríem d’un equip europeu que als anys 50 hagués ajudat al règim de Franco a rentar-se la cara? Suposant que apostéssim pel cinisme, ni tan sols l’argument econòmic s’aguanta: el que paga Qatar per la samarreta, la samarreta d’entrenament, l’estadi i altres detalls és inferior al que ingressen altres clubs menys exitosos per promocionar marques millors.

Neymar. Se’ns va dir un preu i va resultar ser gairebé el doble. L’objectiu era fer creure que la junta tenia grans capacitats negociadores i ocultar-li a Messi que, comptat i debatut, Neymar cobraria més que ell, contravenint una de les normes sagrades dels vestidors.

En conseqüència, el club es va veure embolicat en afers judicials i empès a un sobrecost per no haver pagat impostos. Hi ha una querella pendent per estafa dels expropietaris dels drets de Neymar. Els presidents Rossell i Bartomeu estan imputats per delicte fiscal i societari, pels quals el fiscal demana penes de presó, cosa que genera un conflicte d’interès entre l’estratègia de defensa del club i la del president.

Passats els anys i els judicis, es veu amb claredat que l’acció de responsabilitat que va impulsar l’actual junta contra la junta anterior se sustentava en la tergiversació dels comptes i en el ressentiment més primari, impropi d’executius. La persecució judicial de la junta anterior és un precedent perillós que desincentiva que les ments més brillants del país vulguin saber res d’implicar-se en la gestió.

La reforma del Camp Nou, pressupostada en 600 milions d’euros, exigirà un endeutament bestial que pot dur el club a un període de decadència i obrir la porta a la conversió en Societat Anònima. Qatar és el primer de la llista tant per patrocinar l’estadi com per comprar el club.

Els ingressos d’explotació del club s’han estancat, a diferència d’altres clubs menys exitosos, com el Madrid.

La sanció de la FIFA per irregularitats en el reclutament de jugadors menors d’edat.

El flirteig amb els violents, amb qui la junta actual va signar un acord per fer una grada jove que els mossos van haver d’impedir. Recordem que Laporta es va jugar el físic per fer-los fora.

La degradació de la Masia. Els equips inferiors han perdut pistonada i des de Pedro i Busquets, cap jugador es consolida al primer equip.

Abidal.

Si en necessiteu més, visiteu rogervinton.org i elcritic.cat.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca