El bunyol

12 de juny de 2015 0

La Vanguardia 13 juny 2015

La lògica diu que a la consulta d’Unió que se celebra demà guanyarà el sí, és a dir, que la guanyaran Duran i Espadaler. ¿On s’és vist que l’aparell d’un partit polític perdi una votació? Si, a més, aquest partit el lidera des de fa 30 anys un dels polítics més intel·ligents de l’autonomisme, el nostre particular Richelieu, la lògica diu que demà guanyarà el sí.

Però ¿sí a què? Aquesta consulta va ser pactada fa mesos amb l’objectiu d’aclarir si Unió volia treballar per la independència o per una altra cosa. Però la pregunta que respondran demà els militants d’Unió no ho aclareix. I, com que l’ha pensada un home tan intel·ligent com Duran, no és concebible que la confusió sigui una casualitat.

La pregunta de la direcció: “Voleu que Unió continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d’acord amb els següents criteris?”. Les meves preguntes: què has de votar si vols continuar el compromís amb el procés, però no estàs d’acord amb els criteris que estableix la direcció? I si vols la independència, però no t’agrada el procés? I si estàs d’acord amb els criteris 1, 3 i 6, però et sembla que els 4 i 5 són un error estratègic? I si vols deixar mans lliures als negociadors, sense ensenyar les cartes? I si penses que una cosa és el què, i una altra, el com? En fi, que no és una pregunta, és un bunyol de vent. És impossible saber què estàs decidint.

Núria de Gispert, Joan Rigol, Antoni Castellà i entenc que el miler de militants que van signar un paper dient que volien una pregunta normal, això és, clara, han decidit demanar que els militants votin no. Defensen que el bunyol no deixa altra alternativa als partidaris de la independència que votar no, i l’altre dia van llançar un vídeo amb cites de Carrasco i Formiguera, Coll i Alentorn i altres històrics que demostra que la seva és una posició coherent amb la trajectòria del partit. Però a mi em sembla que dir que no també és votar contra el bunyol i a favor que els militants decideixin sense paternalismes, sense condicions discutibles, sense xantatges emocionals.

Defons,hi ha una qüestió transcendent: els militants que no volen la independència es troben desemparats. Si guanya el sí, com diu la lògica, guanyen els criteris que posen límits a l’estratègia del Govern, res més. Ningú a Unió es fa responsable de dir que no, ningú no es fa responsable del futur d’Espanya.

A favor de la gramàtica, però també de les hores que t’has passat defensant totes les contradiccions del teu partit, a favor de les conviccions, la història, l’amor propi, Unió mereixia que el bunyol portés crema, xocolata, fins i tot bacallà; no pas vent. Contra el bunyol, els militants.

La lògica diu que guanyarà el sí, el poder de l’aparell, Duran, etcètera. Però en un partit que té oficialment 4.000 militants, quants en calen per desinflar un bunyol? La lògica diu que guanyarà el sí, però quan votar no és votar sí i votar sí no se sap què és, ¿hi ha marge per esperar una revolta de la gent d’ordre? La lògica diu que no. Potser no serà l’única.

Etiquetes

Darrers articles

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

  • Cerca