Poc a oferir

23 d'octubre de 2015 2

La primera feina que vaig tenir a Nova York va ser al Saint Francis College, una universitat franciscana que van fundar un grup de frares irlandesos el 1859 per treure els fills dels immigrants de la pobresa i l’analfabetisme. Des d’aleshores, ha anat evolucionant i creixent amb la ciutat. Una aula del Saint Francis és un mirall de l’internacionalisme local tant com dels localismes d’arreu del món: classes, ètnies, llengües i ambicions es barregen en les corredisses dels dormitoris.

L’orgull i la marca de la universitat és la seva formació humanística, que es resumeix en  l’eslògan: “Véns per un títol, et donem una educació.” Aquesta és la raó del potent programa de filosofia que hi tenen: tots els estudiants, independentment del títol que busquin, són obligats a cursar tres cursos d’història del pensament.

Els darrers anys, però, hi ha hagut un debat agre i sorollós sobre la conveniència de mantenir-ho. Els programes d’administració d’empreses i els biosanitaris són la font d’ingressos principal, de tal manera que s’han anat intensificant els requisits tècnics i reduint els humanístics. No ha servit de res que el departament de filosofia hagi batallat per explicar la importància del pensament creatiu i del gruix reflexiu, o que hagi insistit que les universitats punteres del país estant reforçant part dels seus programes humanístics justament per aconseguir que els graduats tinguin un cervell més profund i plàstic. De fet, aquests arguments ja eren desesperats, vaporosos, i auguraven el fracàs.

Finalment han decidit eliminar de mica en mica els requisits humanístics i que el programa de filosofia passi a dir-se “competició de idees.”

No tinc res contra la noció d’idees competint, però tot indica que es tracta d’un ús instrumental de la història del pensament, com si es tractés d’una gimnàstica, i no hi hagués manera de saber quan una idea està ben pensada i respon a un debat fet de consensos i discrepàncies, i quan una idea és només l’expressió sofisticada d’un prejudici ocult.

Les conseqüències de les creences que sostenim i el fruit de les idees que rebutgem no són mai innocents, i si l’única conclusió que podem donar als estudiants és que totes les idees tenen el mateix valor els estem donant un xec en blanc per amagar-se  rere els prejudicis en nom de la pluralitat. No els fem més forts, els fem més febles. No es tracta d’adoctrinar-los amb unes idees en detriment d’unes altres, sinó d’ensenyar el preu de creure i defensar una visió del món. Que fins i tot una universitat franciscana hagi acabat en aquest relativisme fet de màrqueting és el resum del nostre fracàs com a professors. Si els franciscans de Brooklyn s’han venut l’ànima al nihilisme, que ho defensin amb un bon programa filosòfic.

La veritat és que potser no hi teníem gaire a pelar. ¿Què hem d’oferir? ¿Idees ben treballades i debats infinits? ¿Competències intel·lectuals? La incertesa de fora és la incertesa de dins.

Etiquetes

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca