Tengo muy poco interés por la polémica sobre las estatuas franquistas en el Born. La exposición me pareció bien cuando supe de ella, y cuando voces y memorias diversas que vivieron el franquismo –a diferencia de Núria Alabao o de un servidor– expresaron oposición a la exhibición de objetos franquistas en la via pública, me […]
(FCO) Si pogués votar a les eleccions americanes no sabria qui votar. Probablement no votaria. El meu problema amb l’Obama és que em sembla un mal polític en matèria econòmica. No sóc economista, però vient la monstruositat de dèficit públic que les seves polítiques han provocat, hom esperaria una reacció del país una mica més […]
(elsingulardigital.cat) Un altre col·lectiu que és essencial per a l’autodeterminació és el dels funcionaris. La Generalitat en té més de dos-cents mil. Els servidors públics poden ser un entrebanc o un actiu. Durant els darrers mesos semblava que haver-los de pagar la nòmina s’havia convertit en un problema. Haver de buscar calés, cada mes, per […]
Doncs ja han acabat els debats. Tres presidencials, un vicepresidencial. L’objectiu del ticket Romney-Ryan era semblar una parella de senyors raonables. Senyors de dretes, senyors intel·ligents, senyors que en saben, d’economia, però sobretot senyors raonables. Ho han aconseguit. Durant el llarguíssim procés electoral nord-americà, és normal que els candidats siguin més radicals durant les […]
Més enllà de multiplicar les fonts d’informació i d’oci, l’aparició de l’Internet ens ha ensenyat una veritat incòmoda: gran part de la gent alfabetitzada no sap llegir. Sóc incapaç d’augurar un tant per cent aproximat dels lectors que comprenen un text sencer. I, també, em sento incapacitat per repartir responsabilitats: el text és obscur, o […]
El secretari de la fugaç república florentina Nicolau Maquiavel va deixar escrit en El Príncep una veritat respirable en la Itàlia del segle XV: els homes amb possibilitats de tenir poder faran el necessari per obtenir-lo. Josep Pla diu en el capítol de Per acabar dedicat a Maquiavel que aquesta és una veritat universal. Si fos així, […]
No seré jo qui digui que els nostres governants són el millor que ens ha passat a la vida. Però és lamentable la manera com tot quisqui es refugia en la incompetència dels polítics professionals per justificar tota mena de fracassos col·lectius i individuals. Les arrels de la crisi, per exemple, és cert que estan […]
La setmana passada es van publicar les dades del Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinio de la Generalitat de Catalunya. Com sempre el tant per cent d’enquestats que diuen que a les passades eleccions van votar el PSC és superior al tant per cent dels vots que va obtenir, i el tant per cent […]
Un home de govern publica un article criticant les línies mestres del partit que l’emplea i l’endemà el govern, el partit i la premsa es centren en la lluita de faccions que aquest article explica. Està bé, és justificable i fins i tot desitjable que ens ajudin a comprendre les contraccions intestinals o els estertors […]
És un tòpic de la politologia light que a Catalunya hi ha dos clivelles ideològiques: l’eix esquerra-dreta, i l’eix catalanista-espanyolista. És simplificador, però serveix per explicar alguns comportaments de masses. El problema és el creuament d’aquests dos eixos: no és cert que ambdós tinguin el mateix pes entre cada votant. En la majoria de la gent, […]