¿Llista unitària?

28 de novembre de 2014 9

Té defectes i virtuts. En destaco tres.

Defectes. No és clar que la llista formada per intel·lectuals, professionals i polítics de divers signe obtingui més vots que quatre llistes separades: una de CiU, una d’ERC i ex-PSC, una de la CUP i una de SI. Diuen les enquestes que la suma CiU-ERC pot deixar fora qui, per raons d’esquerra-dreta, mai no votaria una llista on hi hagués CiU o ERC, i que aquests vots podrien anar a Construïm, a Podem o a ICV. Amb sort, a la CUP. Però com que la llista sense partits és una novetat, en realitat no sabem si suma o resta.

El segon defecte és que redueix la rivalitat entre Junqueras i Mas. La rivalitat pot ser un problema de politiqueria i ambició, però la competència també millora tothom, i força a ser imaginatiu i generós davant les càmeres. ¿Podem prescindir-ne?

El tercer és que no sabem quina flexibilitat tindrien els diputats unitaris davant d’un atzucac. Els partits poden reunir les bases i tenen mecanismes de presa de decisions, però els diputats unitaris, ¿com prenen les decisions? ¿Què passa si no hi ha acord amb l’Estat? ¿Què passa si l’Estat intensifica l’ofensiva econòmica contra la Generalitat? ¿Què passa si uns diputats pensen que ha arribat el moment de la unilateralitat i els altres no? Quan els partits prenen una decisió, els diputats queden lligats. ¿Qui lliga els diputats unitaris?

La principal virtut de la llista unitària és que esdevé la manera més clara de fer unes eleccions referendàries. No hi ha cap dubte que estàs votant independència. Amb llistes separades també es poden comptar vots independentistes, però hi pot haver dubtes sobre exactament què s’està votant, amb quines condicions, amb quin horitzó d’acords. De cara al món és més directa i indiscutible: articula l’objectiu sense peròs. I així se separen la decisió i el moment constituent. Les eleccions constituents, 18 mesos després, han de ser necessàriament partidistes: jo vull una constitució liberal i tu una de socialista. Hem de discrepar.

Segona, deixa els dirigents polítics sense autoritat per recular i l’Estat sense marge per la coacció. Si desconfies del pacte entre CiU i les elits, amb la llista unitària saps que aquest suposat pacte no lliga els diputats. De la mateixa manera, si els negociadors de l’Estat proven de coaccionar els diputats, aquests en són immunes perquè han renunciat d’entrada a tornar-se a presentar. No tenen cap altre incentiu que complir amb la independència i per tant es distancien del sectarisme endèmic.

I per últim, guanyem credibilitat. Per votar la independència has d’estar segur que els diputats seran capaços de fer el que han promès. L’audàcia de la llista en garanteix el compromís. I el calendari curt permet avaluar si es fan els deures: estructures d’Estat i vots en seu parlamentària.

Comptat i debatut, en sóc partidari perquè les virtuts són indispensables i els defectes subsanables. Però si no hi és no és la fi del món.

Etiquetes

Darrers articles

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

  • carles soler

    Si no hi ha una llista unitària qui m’assegura que no hi haurà batalla partidista? I si guanya ERC O CIU com es governarà el País amb una majories simple d’uns 35 diputats per ERC o per CIU? I quants independents que estan pel procés es voldran vincular a un partit per entrar en un fangar partidista? Al PPSOE, Ciutadans, Duran i UPD no els hi agrada gens una llista unitària amb persones on el seu objectiu és clar i mai de carrera política per tant ens hauria de fer reflexionar i deixar les batalletes partidistes de pati d’escola. En un referèndum el no hi ha si d’esquerres i de dretes, no? Salut

  • Núria

    Tens raó, Jordi. Jo també crec que hi ha més avantatges si tenim llista unitària de CIU + ERC, sobretot per a Podem. És a dir, la llista unitària planteja un poti-poti inacabable de declaracions, proclamacions, estructures d’estat, exigències a Esp… En canvi, POD diu que si guanya a Esp fa referèndum d’autodeterminació i les enquestes li són favorables, de moment. És més fàcil aquesta darrera opció, trobo.

  • Jere

    Comptats i debatuts virtuts i defectes, prefereixo llista unitària. Suggeriria que pactin i facin púbic, ara, un govern d’ampli espectre, molt potent, amb les persones més rellevants en les conselleries. Presidència de Mas i Vice-presidència (o conseller en cap) Junqueras. Aquest òrgan és més important per dirigir el procés que el Parlament. Salut

  • Jordi

    Parles en el teu escrtit del compromís absolut dels electes a la llista amb la independència. Crec que ets molt optimista. Imagina’t que un d’aquests electes és Rigol.….Amb els antecedents que tenim, trobes que li costaria gaire ser receptiu a determinats ‘cants de sirena’? I de Rigols en una proposta que surti de l’entorn de Mas n’hi pot haver uns quants.

  • JRV

    Sumar menys i, en conseqüència, poder no arribar a la majoria absoluta, et sembla un defecte esmenable?

  • Jordi

    Si es va amb llistes de partit, com es fa per a obtenir el vot a favor de la independència d’aquelles persones independentistes que habitualment voten a un partit que no ho és (com ICV, els que puguin quedar del PSC…)?

  • joan

    Jo flipo amb els defensors de la llista unitària -si és que no són convergents amb por a perdre espai polític- que prioritzen una suposada credibilitat internacional envers una pèrdua de vots a favor de l’independentisme del tot assegurada.
    Una llista a l’òrbita de la dreta i una altra a l’esquerra, a més de sumar vots, és el millor exemple al món de que l’independentisme a Catalunya és transversal.

  • Agustí Palà Planell

    La llista unitaria te un impuls molt bo, i m’agrada molt en Raul Romeva. Qui sigui independista i no li agradi la llista unitaria que vagui a la CUP. Ara per mi a la llista unitaria i falta gent de Sumate com Manuel Reyes o Grabriel Rufan

  • Pingback: Final anticipation (April 2015) | ferranarticles()

  • Cerca