Buscar és inútil, trobar és inevitable.

14 de febrer de 2015 0

La Vanguardia 14 febrer 2015

Jo volia escriure dels foodtrucks, els venedors ambulants de menjar, perquè expliquen com poques coses el ritme estacional, sensual i psicològic de la ciutat. A la Historical Society conten que hi han estat sempre; la primera regulació municipal d’ambulants de tota mena data del 1691. El 1906, l’Ajuntament en va censar 4.515. Avui n’hi ha més de 10.000.

El menjar sempre ha estat la demanda principal, sobretot en èpoques d’immigrants amb més gana que cartera. Venien sopes, cogombres envinagrats, cafè, fruits secs, pastissos dolços i salats. Les cloïsses, ostres i crancs -fregits i servits freds- eren tan per tot arreu com els hotdogs i els pretzels a les pel·lícules.

Avui la varietat i la sofisticació dels foodtrucks arriba a cotes tan ridícules com sublims: hi ha els Vendy Awards, premis al millor halar sobre rodes. El guanyador de 2014 és un camió vegà que, segons Yelp!, és el millor lloc on es pot menjar de Nova York i el quart de tot el país, incloent-hi restaurants. Veig a @veganlunchtruck que avui (dimarts) són a water/gouverneur lane, miro quin metro he d’agafar i, sortint de classe, me n’hi vaig. Amb tant encert que, en lloc d’anar a Gouverneur Lane, vaig a Gouverneur Street, tots dos perpendiculars a Water Street -la vella riba-, l’un al bell mig del rusc del districte financer, l’altre a la zona més deprimida, deserta i subvencionada del Lower East Side.

Gouverneur

Però com que ja no tinc mòbil no sóc conscient de la confusió fins que no arribo a casa, i gasto un parell d’hores passejant per la part més trista i mat del barri, la que toca al riu i encara manté la puresa: una sopa d’immigrants de butxaca curta. Sento parlar xinès, japonès, espanyol de Puerto Rico, hebreu, yiddisch, ebonics i tagàlog.

Escriuré d’això, em dic, en lloc del camió vegà; descriuré els immensos edificis de protecció oficial: maó marró, finestra quadrada i càmeres de vigilància panòptica cada sis pams. Explicaré que al peu d’aquests gratainferns sobreviuen edificis venerables i harmoniosos que parlen d’èpoques més cruels i robustes, de comerciants holandesos, estibadors musculosos i jueus lletraferits.

¿I si esbrino per què hi ha dos carrers amb la paraula governador en francès? Abraham Gouverneur era un hugonot francès refugiat, que es va fer ric comerciant al port. Té una biografia heroica que he reconstruït encaixant fragments de compilacions municipals i d’historiadors locals, i que resumint-la, la trairia. Puc dir que va fer política, que va salvar el coll de miracle després de ser condemnat a mort per sedició i que és el primer d’una nissaga que va empènyer Nova York a totes les revolucions: la colonial, la comercial, la gloriosa, la d’independència, la constitucional, la industrial. Dos carrers i un moll amb el seu nom.

Almirall

Però a la cantonada on no eren els vegans hi havia un edifici preciós del XIX, el Gouverneur Hospital. En entrar-hi constato que ara acull sensesostre. Mastego: escriu-lo, és resum.

Fins que trobo que l’arquitecte va ser un tal Raymond F. Almirall i aquest nom m’engoleix.

L’arquitecte Almirall té necrològica a The New York Times: reconstruí Versailles després de la Gran Guerra. A Brooklyn, on va néixer, va fer hospitals, esglésies i la imponent biblioteca pública.

Al cens de 1880 s’hi consigna, cal·ligrafia lligada, que a Grand Av. hi vivien Joseph Almirall, la seva dona Ida, i els fills Raymond, John, Maria i Aina. Lloc de naixement del pare: Spain. Al registre del port de 1882 hi surt: “Joseph Almirall, importer.” Devia fer diners perquè va enviar els dos fills a la Universitat de Cornell, segons l’anuari de 1891, i el Raymond, a més, a París. Vint anys més tard són a les pàgines d’alta societat de la premsa: mansions als afores, pisos a Madison Av, bons casaments. Tinc piles de papers: batalles polítiques, contractes públics d’hospitals, calefacció, metro. I corrupció.

Els ossos de la família són a Brooklyn. Al registre del cementiri hi diu: Joseph J. Almirall. Nascut: “Jan. 24 1840 Barcelona, Cataluna, Spain.” Mort: “Jul. 27, 1911 Baltimore city, Maryland, USA.” Volia escriure sobre foodtrucks, he acabat a casa.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca