La bona fe

17 d'octubre de 2015 2

El 14 de Maig de l’any passat, la Fundació Internacional Olof Palme va convidar Allen Buchanan a fer una conferència a la UB. Buchanan és catedràtic de la universitat de Duke, a Carolina del Nord, i és un dels experts mundials en secessions. Diria que l’objectiu de la conferència era mostrar que una autoritat acadèmica desautoritzava l’independentisme català. Buchanan, però, va fer un discurs més complex, explicant quines circumstàncies podrien fer raonable una secessió en un país democràtic. Buchanan ha anat canviant d’opinió els darrers anys, i ha flexibilitzat la seva postura, com s’aprecia en el pròleg que va escriure per la darrera edició del seu llibre Secesión.

En una de les projeccions de la presentació hi apareixia l’expressió “bona fe.” Un moviment independentista en un país mínimament democràtic i en absència de violència ha de poder demostrar que ha intentat negociar de bona fe tant un encaix satisfactori en l’estat al qual pertany com, en el cas d’unilateralitat, la disposició a acordar una solució referendària.

Fa temps que penso que aquesta és l’estratègia que ha tingut el president Mas al cap durant d’aquests anys. La tríada peix al cove/estatut/pacte fiscal respon a la prova de bona fe en l’encaix, i la tríada petició de referèndum al Congrés/Llei de Consultes/procés participatiu pretén complir amb la bona fe en la solució pactada. Les eleccions del 27S, en canvi, inauguren de manera lenta i esglaonada la legitimació de la unilateralitat seguint els principis establerts en la sentència del Tribunal de la Haia sobre el cas de Kosove.

La via Mas (que, de fet, s’assembla molt al que va proposar Carles Boix al principi de tot plegat –qui, per cert, va escriure el pròleg de l’edició catalana de la sentència en qüestió, “La porta de la gàbia”, editada per Acontravent), té la virtut de deixar els poders de l’Estat en una situació molt delicada. L’Estat té dues opcions ara mateix: enrocar-se o cedir.

Cedir, en aquest context, i un cop els poders internacionals han parat atenció al debat de manera més rica en matisos que fa uns anys, només pot voler dir organitzar un referèndum vinculant. Un referèndum necessàriament desactivaria gran part de la campanya de la por perquè, acceptant-lo, a l’Estat li caldria afirmar que no boicotejaria una República Catalana a la UE, ni causaria un corralito, ni abandonaria els pensionistes. Tenint en compte que l’independentisme s’ha quedat a 80 mil vots del 50%, ¿quants dels votants d’UDC o de CSQP o del PSC votarien que sí? Només grans concessions d’autogovern podrien frenar aquests electors.

Enrocar-se només pot voler dir una escalada. La querella contra Mas, Rigau i Ortega és el principi i la suspensió formal de l’autonomia el final. El problema de l’escalada és que a cada pas la legitimació de la unilateralitat s’intensifica. No sé si tindrà èxit, però acabar la partida d’escacs en els termes plantejats em sembla la raó més important per investir Artur Mas.

Etiquetes

Darrers articles

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

La pregunta és la resposta

(publicat a l’Ara el 8 d’octubre del 2016. Enllaç.) Dijous el Parlament va aprovar dues resolucions a favor de celebrar un referèndum sense el permís de l’Estat, una dels independentistes i l’altra per a CSQP. Les resolucions tenen el valor que tenen, però dir que el món no s’acaba on s’acaba el poder de l’estat […]

  • roberto

    Seguro que mi Padre e.d. nacio en Castilla la Nueva acertaria a lo que usted escrive en todo en su conjunto . En su época en Catalunya vio la gran diferencia ,del Cacique al trabajador Catalan.Gracias por dejarme opinar al nombre suyo

  • Karla

    Enrocar-se o cedir no són les úniques opcions. Fent-se el mort poden guanyar encara. Encara hi ha la percepció (Colau i els seus la fan bona) que el problema no és l’Estat espanyol, sinó el PP i que amb un canvi de govern i sense canviar res, només retocs, però amb paraules i un tracte més cordial el foc s’apagarà. Sí, ho sé, no li va caldre governar al PP per dinamitar l’Estatut i el PSOE va votar (80%) en contra d’un referèndum al Congrés l’Abril de 2014. I sí, Ciutadans és un dels partits més obsessionats amb les identitats. Aleshores? Bé, la puta i la ramoneta, ressuscitada per Colau, Herreras, Bertomeus, Coscubielas i el crèdit il·limitat que té Duran (0 diputats i 800.000 euros gastats pel 27S a sumar un deute que supera els 10 milions) poden fer de tap un temps i mantenir la mobilització ferma és complicat si Rajoy no és president. Tampoc tenim accés a la Sexta, T5, etc. Com podem convèncer algú d’Hospitalet, Cornellà o Ripollet? I després tenim a la meva CUP. Si investeixen a Mas políticament estan morts i l’independentisme no creixerà més a l’esquerra. Si no l’investeixen els 100.000 votants d’ordre d’Unió desapareixen (Mas inspira “ordre”). Per un grapat de vots (10.000 a BCN i 4.000 a Girona que haguessin sumat 64 escons) estem en una via morta més mortal del que sembla. S’ha caigut en el fetitxisme de Mas i poc importa si JxS valida tot el programa de la CUP que la percepció serà de “s’han baixat els pantalons”.

    Per cert, sóc votant de la CUP, però Mas ha fet la seva feina: reconvertir el catalanisme polític en independentisme. El fet que ERC caigués en la seva trampa ens ha inflat de vots. No obstant, la CUP no ha evitat que Colau aposti per les generals (implícitament ens està dient Colau que la Generalitat no serveix per res). Podemos ha perdut vots cap a Ciutadans (els que van votar Colau ara han votat a Arrimadas). ICV segueix viva.Amb això vull dir que qui està fallant al procés són les esquerres. També és cert que Jxs, malgrat Comin i Biel, dos cracks, no ha aconseguit buidar el PSC. I també és cert que si el procés segueix viu és perquè Mas el va deixar viu no convocant eleccions al febrer. Ell i ERC són responsables de l’ascens de Colau no fent un JxS a BCN e introduint un element distorsionador en el relat que pot anar corcant el procés mica en mica.

  • Cerca