Per què deixo d’escriure a l’Ara

13 de setembre de 2017 52

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara.

Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que la decisió que busca consens és publicar-los en format de notícia. I explicar millor que l’Ara ha estat amenaçat per l’Estat, ja sigui públicament via la fiscalia, —que interpreta que pot prohibir a una empresa privada de publicar publicitat per raons polítiques—, o sigui privadament, —fent saber a la propietat que és una peça de caça major. Per a mi, és insuficient.

He escrit a les pàgines de l’Ara que l’estratègia de l’Estat consisteix a fer que el referèndum punxi, entorpir-lo, a partir de mercadejar amb la por i amb els interessos de la gent i de les classes dirigents del país, atès que no pot frenar-lo de veritat. No sense pagar un preu que avui els espanyols no estan disposats a pagar. És una estratègia de manual, aplicada grollerament, per al control social. Extorqueix les elits, espanta el poble.

Sóc independentista perquè crec que Catalunya mereix governar-se sense por ni coaccions, o almenys, només amb les que no té poder per espolsar-se. Sóc partidari de l’exercici del dret a l’autodeterminació perquè penso que expressa la part més civilitzada del nostre moment històric al món. I és el nostre deure, quan som davant d’una injustícia flagrant que només nosaltres podem descriure, posar sobre la taula les solucions que només depenen de nosaltres. El temps històric ens acompanya. El nostre poder de veto és aquest: no es governen les nacions sense permís. Penso que la naturalesa humana brilla més quan la gent es pot fer responsable dels seus actes, fer la seva aportació al moment present i explicar-hi la seva història.

Un país que es conforma amb no ser responsable dels seus afers públics, que accepta el rol subordinat perquè és minoria, és un país que dóna fills estrafets i porucs, ideal per a ser explotat per tots els xantatges morals. La llibertat existeix pel desig dels homes, però recula quan algú no defensa el tros de trinxera que li ha tocat vigilar. Catalunya és el nostre punt de guaita, i la llibertat dels pobles, el nostre tros.

El diari Ara ha estat el meu diari perquè ha defensat que calia un referèndum i que és millor votar-hi sí, malgrat l’hostiliat de l’estat. Això té conseqüències. No pots deixar tirat el Parlament quan el Parlament ha fet el que tu li deies que havia de fer. No pots ignorar la legalitat d’un Parlament que dius que té dret a convocar un referèndum, en nom de l’amenaça d’un estat que et vol destruir, i que ho farà igualment si no et plegues a la seva visió del món. Tenim al davant una amenaça d’un fiscal que se salta els drets fonamentals per ordre del govern. És la nostra obligació resistir.

L’autodeterminació de Catalunya ens ha posat per primer cop davant d’una decisió política sobre la qual nosaltres en paguem totes les conseqüències perquè nosaltres en som els únics autors. És la fi de l’infantilisme polític que sempre dóna la culpa als altres. Aquesta decisió impacta tots els nostres posicionaments polítics perquè ens obliga a plantejar-nos-els seriosament: només nosaltres en podrem ser garants, no pas un altre estat al qual sempre pots escarnir perquè t’és hostil. T’és hostil, mentre paga el preu de defensar uns drets i un lloc al món, que són els teus.

Això per mi vol dir que el diari Ara ha de publicar la publicitat institucional que crida la gent a votar, no pas malgrat sigui prohibida per l’estat i no pas malgrat hagi estat amenaçat. Justament perquè ha estat prohibida i perquè ens persegueixen. També vol dir que he de deixar el diari perquè he de poder dir que aquesta qüestió és fonamental, que expressa justament la raó per la qual encara no som lliures, i els ho he de poder dir sobretot als meus amics, als meus aliats, als que pensen com jo, que aquesta és la llibertat que volem i necessitem. Ja ho sabeu tot això, ho hem descobert plegats. Deixar-ho és la meva manera de dir-li a l’Ara, el diari que està d’acord amb això, que s’està equivocant crucialment i ens fa menys lliures. Ni la informació ni l’opinió tenen credibilitat si no van acompanyades d’accions coherents. Si creus que la prostitució és un esclavatge, no publiquis anuncis de putes, si creus que Catalunya té dret a l’autodeterminació, publica anuncis que criden a votar un referèndum aprovat al Parlament.

La solució de l’Ara, publicar els anuncis com a notícia, és insuficient perquè alimenta els mateixos problemes que ens han dut fins aquí. Fa creure que n’hi ha prou amb fer veure que som lliures. Es fa càrrec de les necessitats de la propietat per sobre dels lectors i els treballadors perquè Espanya els apreta. Converteix el conflicte en una qüestió de forma en lloc d’anar al fons. I es nega a pagar el preu de les idees que defensa per escrit. Aquesta és la Catalunya que hem vingut a superar i aquesta necessitat de superar-la va fer aparèixer la societat on feia sentit fundar l’Ara.

Si vols que el teu periodista punxi en el moment decisiu davant d’una informació incòmoda, si vols que el columnista s’atreveixi a publicar la idea nova i necessària que farà emprenyar els seus amics, si vols que el cronista miri el país i l’expliqui amb tanta empatia com crueltat, si vols que el lector hi vegi clar en els moments més confusos, necessites que tota la resta sigui sòlida i forta. Avui decideixo marxar perquè amb aquesta decisió s’ha tornat impossible punxar des de l’Ara. Potser no ho hagués fet mai, però ara sé segur que no podrà passar i no vull tornar a sentir que alimento el sistema de pors i coaccions que manté el meu país emmanillat.

Però en canvi, aquesta decisió del meu diari em dona l’oportunitat de poder dir les coses potser més clares que mai. És també un moment decisiu per a mi, perquè puc dir el que penso que és veritat i bo, malgrat que no em convé. És una oportunitat única per obrir aquesta conversa, i he d’aprofitar-la. El que dius i el que fas rarament estan tan a prop, en la política.

Amics que també s’han plantejat plegar han decidit no fer-ho per no fer mal al diari. D’altres, a esperar esdeveniments. D’altres han decidit plegar en silenci. Els entenc, com també entenc la direcció i propietat del diari. Com no fer-ho, si és el que hem vist i fet tota la vida. Jo crec que li estic fent un bé, fins i tot si estic equivocat. No és cap gran gest, ja ho sé: al capdavall, feia dues columnes al mes. No m’hi jugo ni una dècima part del que s’hi juguen altres. Però el que m’hi jugo és meu, i és viure segons penso. I penso que si ens pleguem a la por i a les coaccions, desapareixem.

Etiquetes

Darrers articles

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

Els nois dels encàrrecs

(L’ARA m’ha informat que no poden publicar aquest article per “no fer campanya a favor d’una candidatura a través dels col·laboradors.” Per això el penjo aquí.) Una generació és sobretot un projecte. Però conec un paio de la meva generació que ha escrit resolucions parlamentàries —de les “històriques”— perquè no hi havia cap diputat amb […]

Feixisme antisistema

(publicat a La Vanguardia l’11 d’Octubre del 2016). El debat de diumenge a la nit es pot resumir amb tres titulars. Clinton va guanyar-lo. Trump va sobreviure a l’espiral destructiva dels darrers dies. I el debat va ser violent i denigrant. Però també es van poder veure els dos debats de fons que divideixen el […]

  • Jordi

    Jo com a subscriptor de l’Ara, estic d’acord 100% amb el que expresses. La frase més demolidora és ” La solució de l’Ara, publicar els anuncis com a notícia, és insuficient perquè alimenta els mateixos problemes que ens han dut fins aquí. Fa creure que n’hi ha prou amb fer veure que som lliures. ” Hem d’estar tots a l’alçada del moment, perquè el moment és “Ara”

  • Mark

    Gràcies per la valentia i la coherència que mostres sempre. Molts som més forts amb un referent com tu.

  • XaRZ

    Enhorabona Jordi. Calen persones que visquin segons els seus principis i coherents amb ells mateixos, perquè només ells, podran equivocar-se amb la dignitat d’haver fet les coses com les volíen fer. Calen homes valents i honestos, que facin el pas perquè altres s’enmirallin amb ells. Potser et genera problemes, no et dic que no, però en els moments que vivim, calen persones valentes i honestes i gestos com aquests, honoren la persona i enlairen els valors per sobre d’altres coses.

  • Josep Ramon

    A la vida res més important que fer el que creus que has de fer. Ho ha fet l’Ara i ho fas tu. Tot legítim i comprensible!. Però com a ja ex-subscriptor crec que cada decisió que prens et porta per un camí. l’Ara ha pres un camí en el que no em trobarà.
    Ben fet Jordi.
    I si el diari cau.. doncs mira.. ja es veurà…

  • Aureli Alabert

    Totalment d’acord. Jo els he donat uns pocs dies de gràcia, que s’estan esgotant. Després, cancel.laré la subscripció. Una llàstima.

  • Jordi

    Jo sóc un subscriptor de l’Ara que es donarà de baixa properament si el diari no rectifica. No puc estar mes d’acord amb Tu!
    El diari perd un gran columnista, però per sort et puc seguir a Can Basté. Escoltar-te o llegir-te sempre és un gran plaer! Gràcies per ser coherent i clar!

    Salutacions!!

    Jordi

    • Xavier

      No sento els anuncis a Can Basté. Ah! és vertitat que tampoc el posen.

  • Ramon Tàpies Cors

    Estem d’acord. No ens podem plegar a la por ni a les coaccions. Hem demanat als polítics que anessin endavant i ho han fet, ara ens toca a nosaltres.

  • Xescu Jorba

    Gràcies per expressar el que molts “ex” subscriptors pensem.
    Gracies

  • Montse Sanchez

    La decisió que es pres t’honora com a perifista i com a persona.
    Molta dort, te la mereixes

  • Montse Sanchez

    La decisió que es pres t’honora com a periodista i com a persona.
    Molta sort, te la mereixes

    Reply

  • Jay

    Es que me desorino…. hahahaha

  • Xavier Roig Canelles

    Enhorabona per la decisió, demostra la teva integritat en el moment més important. Sort i gràcies! VISCA CATALUNYA LLIURE!

  • Josep Mastuset

    Ets tot un referent pel poble català.
    Ets el meu ídol

  • Joan Pujol

    Gràcies Jordi. Això no fa més que reconfirmar el que ja pensava.
    Que per mi ets el millor periodista i sempre gaudeixo dels teus articles i intervencions a la radio.

  • Marta

    Valentia, coherència i rigor. Diu molt de tu i dels teus valors el gest i el que has escrit. Gràcies per estar a l’alçada i per defensar, sempre en el marc del respecte per tota opció, defensar amb tanta fermesa i claredat l’ètica i el valor personals i professionals que aquest moment transcendent demana.
    Gràcies!

  • Bastoner

    Gràcies Jordi.
    Tant de bo tothom tingués aquesta mateixa integritat moral i fidelitat a les pròpies idees. Malauradament el nostre és un país de gent poruga i egoista, i per això som el que som i tenim el que ens mereixem.

  • Llorenç Roviras

    Una decisió coherent i molt ben explicada. T’aplaudeixo. Només dues coses de caire lingüístic: “punxar” és sinònim de desinflar-se. Jo diria “burxar” o “agullonar”. I no és “Potser no ho hagués fet mai” sinó “Potser no ho hauria fet mai”.

  • Pep

    Molt bé jordi. Ara, el següent pas, deixar també de participar a Rac1.

  • Xavier Solé

    Felicitats, Jordi. Jo també m’he donat de baixa. No m’hi jugo res fent això i sé que perjudico el diari. No el voldria perjudicar, però esperava alguna cosa més del meu diari. La teua coherència m’ajuda. Et seguiré on siguis. El pas s’ha de fer Ara!

  • Carlos Pallejà

    Jordi, enhorabona per la teva pressa de posició i exercici de la decisió valenta i coherent; tant de bo tots els catalans prenguéssim exemple de la teva actitud i la seguíssim, serien lliures en una setmana.
    Fora pors!! No som -ni serem mai- lliures si no aprenem a lliberar.nos. Cada petit gest valent, (con el que exemplifica en Jordi Graupera) ens encoratge a tots. Jordi espero i destijo coneix.te personalment ben aviaf

  • Demagog

    Com a subscriptor de l’Ara – que es dona de baixa – t’agraeixo el gest. Sobretot perquè des del diari, estan aconseguint donar la volta a l’opinió d’una part dels lectors, fent que sembli que els que posem el crit al cel i cancel·lem la subscripció som uns exaltats descerebrats poc patriòtics que no entenem res. Es bo que els col·laboradors també aixequeu la veu per dir que no, que el que han fet no encaixa amb la línia editorial que vol tenir el diari.

  • Marc Vallejo Casals

    Perdoneu, entenc la decisió, però crec que tots ens equivoquem. Sé que no sóc ningú per a dir-ho. Amb aquests fets, estem donant la raó a Madrid, ens volen dividir. És el seu objectiu. Entre tots hem de posar allò tan preuat que tenim els catalans i que no es pot traduir, el SENY.
    Força i molts ànims

  • Enric Giné

    Estic amb tu Jordi i amb Catalunya Lliure

  • Enric Giné

    Estic amb tu Jordi

  • Fina Alca

    Com subscriptora del diari, vaig demanar la baixa després de llegir el comunicat del consell d’administració i editorial, impulsada per les raons de dignitat que exposes i per la manca d’explicacions sobre les repressions, pressions i amenaces que hagin rebut. Més tard he rectificat en llegir el comunicat de les treballadores i treballadors de l’ARA. Per fer-los costat. Perquè ells si que arrisquen perquè s’hi juguen el lloc de treball. Poca broma. L’ARA no és EL MUNDO, per tant dubto que sigui una jugada sentimentaloide.
    Espero veure l’anunci del referèndum penjat al teu blog.
    Divide y vencerás.

  • Josep

    Si a RAC1 no hi fan la campanya institucional, com es que hi segueixes anant?

  • silvia villegas collantes

    Felicitats Jordi Graupera, un plaer sempre sentir-te a RAC1 i veure que ets conseqüent amb el que dius !! és moment de ser valents tots i cadascú de nosaltres en la parcela que ens toqui. Moltes Gràcies !!!

  • Artur Pereira

    Totalment d’acord, jo he deixat de comprar l’Ara.

  • Pau Rocas Alonso

    Molt bon article, molt profund i autentic.
    Gracies

  • Anscari

    Molt bon article Jordi, però sobretot moltes gràcies per la coherència i la valentia de manifestar-la. Això és el que ens fa anar endavant.

  • Rafel Pou

    Agraeixo la postura que fins ara a portat el diari on era, Ara ja no hi és. Heu trencat l’Ara! Ja no me’n refio

  • Josep maria

    L’Ara té por i amb por no es pot informar tal com diuen que pretenen. No, no són de fiar persones que no són conseqüents. Amb por no tindríem ni govern, ni Parlament ni lleis ni res, Ni tan sols autonomia. Ells actuen sense por a les conseqüències, l’ARA s’ha espantat i defensa per damunt de tot la seva barraqueta.
    Josep Maria

  • Extrapagès

    Molt ben dit, tota sa meua solidaritat

  • Som-hi

    Jordi, la teva decissió té sentit, però per ser 100% coherent crec que també hauries de deixar de parlar a Rac1, doncs tampoc fan publicitat de l’1-O

  • Pere Vinyeta i Obiols

    Jo, subscriptor 368329 de l’ARA, m’he donat de baixa per les mateixes raons. De mica en mica anem descobrint qui és patriota i qui és traïdor.

  • MARIA SANCHEZ MONENY

    Una decisió valenta; com a ex-subscriptora a partir d’avui, t’ho agraeixo.

  • M Cristina Farré Agustín

    Jo també em donaré de baixa si no rectifiquen, encara que el mal ja està fet. Com m’he recordat de’n Carles Capdevila aquests dies…

  • think_twice

    Estem jugant una partida d’escacs amb l’Estat espanyol… no podem regalar la dama.

    700 alcaldes aniran a declarar perquè ho diu l’Estat, desobeint al Parlament. Per què? Per evitar problemes. Perquè estem en espai de grisos, aguantant fins l’1-O. De la mateixa manera, em sembla més intel·ligent evitar donar qualsevol excusa perquè tanquin l’ARA: una de les eines més importants que tenim (potser la més important) per estar ben informats minut a minut en aquests moments tant decisius. No és moment de falces humiltats: ningú ho fa com l’ARA. Ho sabem la gent, ho saben a l’ARA. No ho han comunicat bé, i ja ho han reconegut. Després de 7 anys de bon servei dia a dia, no es mereixen que no els perdonem quelcom que costa justificar sense caure en la supèrbia. Perdonem-los algun que altra victimisme i mal argument per defensar la seva posició. En el rerefons estan en lo cert: en aquest moment CAL PROTEGIR L’ARA. Tinc la sensació que s’està infravalorant el cost de que tanquin l’ARA, just ara. La comunicació ho és tot en aquests moments. Guanyarem si som bons estrategues, no herois. Ara més que mai, cal actuar amb intel·ligència, basculant pros i contres. Estic amb l’ARA. Perdonem-los la mala comunicació, entenguem el rerefons, i seguim units, que estem a punt de fer escac i mat al rei.

  • think_twice

    Estem jugant una partida d’escacs amb l’Estat espanyol… no podem regalar una torre.

    700 alcaldes aniran a declarar perquè ho diu l’Estat, desobeint al Parlament. Per què? Per evitar problemes. Perquè estem en espai de grisos, aguantant fins l’1-O. De la mateixa manera, em sembla més intel·ligent evitar donar qualsevol excusa perquè tanquin l’ARA: una de les eines més importants que tenim (potser la més important) per estar ben informats minut a minut en aquests moments tant decisius. No és moment de falces humiltats: ningú ho fa com l’ARA. Ho sabem la gent, ho saben a l’ARA. No ho han comunicat bé, i ja ho han reconegut. Després de 7 anys de bon servei dia a dia, no es mereixen que no els perdonem quelcom que costa justificar sense caure en la supèrbia. Perdonem-los algun que altra victimisme i mal argument per defensar la seva posició. En el rerefons estan en lo cert: en aquests moments CAL PROTEGIR L’ARA. Tinc la sensació que s’està infravalorant el cost de que tanquin l’ARA, just ara. La comunicació ho és tot en aquests moments. Guanyarem si som bons estrategues, no herois. Ara més que mai, cal actuar amb intel·ligència, basculant pros i contres. Estic amb l’ARA. Perdonem-los la mala comunicació, entenguem el rerefons, i seguim units, que estem a punt de fer escac i mat al rei.

    • think_twice

      Aquest comentari ha sigut eliminat… i el torno a publicar. On és la llibertat d’expressió en aquest mur? Em pots respondre amb arguments Jordi Graupera? Respecto la teva coherència. Però aquí llanço un contraargument. Algú vol dialogar?

  • think_twice

    Ben fet Jordi! Una decisió molt coherent, el més important és respectar els propis valors!

  • think_twice

    Tinc les captures de pantalla que necessito per denunciar la falta de llibertat d’expressió en aquest mur. Explica’m perquè has eliminat el meu comentari original escribint-me a foroncethinktwice@gmail.com o publicaré el cas arreu del web.

  • Eyre

    ” I es nega a pagar el preu de les idees que defensa per escrit.” Exacte: aquesta és la clau. Tot aquell no és coherent amb les seves idees transformant-les en actes perd qualsevol legitimitat per a defensar-les. Els antics lectors del diari Ara ja no podem creure en la seva honestedat, que ha quedat reduïda a una closca buida d’ànima.

  • Gabriel Espelleta

    Al final, el més important és el tema econòmic. No reaccionaran a res, tot se’ls enfot, fins i tot l’opinió d’Europa. Ara bé, si no els arriben els impostos dels catalans, fan fallida. I això sí que és una arma letal. Per molt que ens manifestem milions de persones durant 100 anys, si segueixen rebent el manà català, seguiran tenint la paella pel mànec. Algú hauria d’escriure algun article sobre aquest tema, el més important de la nosta revolució.

  • Un figuerenc

    Jo no he donat mai ni un duro a aquest diari que destrossa més la llengua, amb l’Albert Pla Nualart al capdavant. I mai no ho faré!

  • Un figuerenc

    Jo no he donat mai ni un duro a aquest diari que fa malbé la llengua, amb l’Albert Pla Nualart al capdavant. I mai no ho faré!

  • Espanyol estranger

    Jo no he donat mai ni un duro a aquest diari que fa malbé la llengua, amb l’Albert Pla Nualart al capdavant. I mai no ho faré!

  • Toni Hernàndez Tresserras

    Vaig llegir fa uns dies la carta i els raonaments em van semblar molt coherents. Ara bé, aquest matí he sentit la teva col·laboració a Rac1. I alguna cosa no em quadra. No recordo haver sentit cap anunci del referèndum en aquesta emissora. Ni n’he sabut trobar cap en el seu web. A veure si resultarà que sí que estàs alimentant “el sistema de pors i coaccions” que manté el nostre país “emmanillat”!

  • Cerca