(article publicat a La Vanguardia del dissabte 7 de Juliol del 2012)
Més enllà de l’exigència, si pogués canviar una sola cosa de l’actual batxillerat seria la separació entre ciències i lletres. És cert que s’obliga tothom a cursar literatura, llengua, història, filosofia i una mica de ciència. Però les assignatures determinants són les altres, les que es trien quan l’alumne decideix fer el batxillerat artístic, l’humanístic, el tècnic, el científic o el social. Aquestes opcions preparen per a les carreres universitàries, i potser és convenient que si vols estudiar la llicenciatura en biologia, t’examinis de física i química; i si vols estudiar humanitats, tinguis nocions de llatí i història de l’art.
El resultat final són individus preparats per solucionar problemes acadèmics específics de la seva especialitat, però incapaços de relacionar-se amb un mínim de dignitat amb la seva vocació i amb el món que els envolta. El problema és el patró: creure que la biologia i la física són germanes, però que la història de l’art no; creure que el llatí i el grec funcionen bé plegats, però la història de la descolonització i el dibuix tècnic no. No advoco per una educació que ho inclogui tot, sinó per la llibertat de triar el propi currículum. Que cada estudiant pugui construir-se la mescla: física, llatí, economia, història universal, programació i biologia, per exemple. Els únics avenços significatius que es donen en qualsevol àmbit del coneixement provenen de la capacitat de qüestionar les assumpcions; i per qüestionar les assumpcions és indispensable tenir accés a alguna cosa, la que sigui, un llibre, un mapa, una fórmula, que miri des de fora la ciència o l’art que vols qüestionar.
L’educació actual dóna una falsa sensació de seguretat als pre-universitaris. Els fa creure que saben alguna cosa important, i que estan preparats per pensar i crear i ser. La realitat és que van per la vida amb un fragment petitíssim del mirall trencat del món, i que per molt que l’escrutin només hi veuen un trosset d’ells mateixos. Estan preparats per obeir el tòtems de la seva especialitat, i per comportar-se com a analfabets en qualsevol altre àmbit. La irrellevància de la nostra acadèmia i la impotència de la nostra indústria són conseqüències directes d’aquest fet, però cal entendre-ho com un símptoma d’una malaltia més profunda. Hi ha una relació entre el coneixement i la llibertat que depèn del lloc que creus que ocupes al món. Si penses que la teva missió és resoldre problemes proposats per altra gent, vius emmanillat, dins dels límits mentals dels teus mestres. És la ficció d’un ordre i s’estén a tots els àmbits de la vida: mira la política. El talent esdevé una eina al servei de la mediocritat estructural. Si, en canvi, coneixes la fragilitat de totes les ciències i arts, i ets capaç d’explorar-les des de l’instint, si saps que la teva perspectiva és valuosa només si pot fer-se càrrec d’aquesta fragilitat, si interioritzes aquest mínim rigor, la teva ambició eixamplarà els límits de tots.