La Vanguardia 30 Gener 2015
“La principal queixa sobre el matrimoni a Google és sobre no tenir relacions sexuals. Les cerques de ‘matrimoni sense sexe’ són tres vegades i mitja més habituals que ‘matrimoni infeliç’ i vuit vegades més habituals que ‘matrimoni sense amor’. Hi ha setze vegades més queixes sobre un cònjuge negant-se a fotre un clau que negant-se a parlar”.
És un paràgraf del darrer article de l’economista Seth Stephens-Davidowitz a la revista de The New York Times. Stephens-Davidowitz ha fet carrera analitzant dades agregades i anònimes de les cerques, i sosté que són més fiables que les enquestes, per dues raons: hi ha més gent fent cerques que responent enquestes, i a Google no mentim.
Les cerques sobre si un fill és superdotat són dues vegades i mitja més freqüents que sobre si una filla ho és, malgrat que els especialistes diuen que és més probable trobar signes de molta intel·ligència en una nena que en un nen. En canvi, hi ha gairebé el doble de preguntes sobre si una filla té sobrepès que sobre un fill, tot i que -a Nord-amèrica- hi ha més nens grassos que no pas nenes amb uns quilos extra.
Stephens-Davidowitz és prudent amb les dades, però té talent per trepitjar ulls de poll. En un article va defensar que l’optimisme de les administracions sobre el descens del maltractament infantil durant els mesos més durs de la crisi era degut a la disminució de les denúncies, no pas dels casos. Les cerques amb “el meu pare em pega” o sobre com reconèixer si un nen ha estat maltractat van augmentar allí on la crisi era més forta i on hi havia menys serveis socials per recollir denúncies. Va arribar a trobar correlacions, setmana a setmana, sobre augment de l’atur a nivell local i augment de les cerques sobre maltractaments.
Analitzant dades de Facebook sobre equips de beisbol, va veure que a banda de lleialtats familiars i geogràfiques, els homes tenien més possibilitats de ser seguidors d’un equip si quan tenien entre 8 i 12 anys l’equip en qüestió va ser campió.
En un article sobre depressions, va veure que el mes amb més cerques buscant remeis és l’abril, i el que menys, l’agost. I que on fa més fred hi ha més cerques sobre depressió que on fa calor. En un sobre embarassades, va descobrir que els antulls són iguals arreu del món. També que les mexicanes que viuen als Estats Units tenen els mateixos dubtes que les seves veïnes, però en espanyol, i no els habituals a Mèxic.
Google no és el receptacle de la veritat i hi ha coses que preguntaríem abans a éssers humans. L’autor admet que aquesta mena d’anàlisis són encara a les beceroles. Però la intimitat de la finestreta de Google és prou còmoda i acollidora per abocar-hi tots els nostres tabús i les angoixes, i renunciar al lubricant de la mentida. Hi ha més cerques sobre violacions de gent que busca porno que de gent que busca ajuda.
Vistos en el racó misantrop, semblem menys lliures, més violents i més insegurs. Vistos en conjunt, estem menys sols del que pensem. Les respostes de Google, anònimes i inodores, fan companyia.