150 East 58th Street

24 de novembre de 2010 4

(Article publicat a La Vanguardia del dia 25 de Novembre del 2010)

Dimarts al matí. Em dirigeixo al Consulat d’Espanya a Nova York amb la intenció de que el senyor cònsul em signi uns poders, i per preguntar per què, tot i que em vaig registrar en el termini establert per la llei, no han arribat al meu domicil·li els papers necessaris per poder votar. Ja els avanço que els poders els tinc, em van costar 89 dòlars, però de votar, res de res. El consulat de NY és súper bonic. És a la trentena planta d’un edifici en què no hi ha manera de saber quin ascensor has d’agafar. Quines vistes. Els que hi treballen no són funcionaris, estan contractats com a éssers humans amb risc d’acomiadament, i es nota, se’ls veu molt més feliços. I hi ha una noia molt guapa que atén amb gran diligència la finestreta 3. Els senyor que m’atén a mi ens diu, a mi i a un altre català sense dret a vot, que la documentació està en ordre, que és cosa de Madrid (Sempre culpant Madrid! Som uns victimistes!). Mira tu.  Després imprimeix un paper. Gran misteri. S’hi veuen unes llestres i uns números; concretament, el número de telèfon i l’adreça de correu electrònic de l’oficina del cens: “escriu-los, i ells et diran què. Nosaltres no en sabem res.” Tot molt edificant. No es pensin, no culpo el missatger. El pobre home contractat pel consulat és molt amable i no sembla poder fer gran cosa. Ho dic perquè no fa gran cosa, tenint present que votar deu ser un dret fonamental, o així. De què serveix un consulat si pots tramitar el vot, però no reclamar-hi que no pots exercir-lo? Miro per la finestra amb cara d’abstencionista. Quina vergonya. Si van a NY els recomano que el visitin, les vistes sobre l’East River són boniques de veres. Envio l’email. Em torna rebotat: “Mail Delivery System Error.” Truco, són les 4 p.m. a Madrid, dóna tò molta estona, algú despenja i penja immediatament. Truco vàries vegades més; comunica. Si no voto és per culpa del sistema, estrictament. Quin gust dir-ho.

Darrers articles

La confessió

(capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020) Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

  • Cerca