Avui poso en funcionament aquesta web. Encara no està tan acabada com jo voldria, però també és cert que mai res no està prou acabat, i que algun dia cal començar. Com a mínim hi puc penjar textos, i endreçar-los, ni que sigui matusserament. Encara no sé exactament què en faré d’aquesta web, o d’aquest bloc, o del que sigui això. No faig cap propòsit. Fermament. Potser sigui la milor manera d’acostar-se al fracàs. No m’importa. Sembla que hi aniré penjant els articles que vagi publicant i alguna que d’altra reflexió, o palla mental, per què ens hem d’enganyar. Es veu que ho d’actualitzar diàriament per què tingui èxit. Ja ho veurem. Tampoc no sé què és l’èxit, si no és el número de visites. Però, esclar, de milers de milions d’internautes, quants s’hi han de connectar perquè es pugui considerar un èxit? En fi, si t’agrada, escriu-hi un comentari, si no t’agrada, també. Si no vols que el publiqui i només vols que el llegeixi jo, digues-ho i així ho faré, si no dius res, decidiré jo, arbitràriament, com és obvi i redundant. Sense més, benvinguts, bentrobats.
Hi ha un poema de la Núria Martínez que m’agrada i que serveix per a avui:
ULTIMÀTUM
Cap motiu: i et deixo.