Començar i ultimàtum

26 de juliol de 2007 1

Avui poso en funcionament aquesta web. Encara no està tan acabada com jo voldria, però també és cert que mai res no està prou acabat, i que algun dia cal començar. Com a mínim hi puc penjar textos, i endreçar-los, ni que sigui matusserament. Encara no sé exactament què en faré d’aquesta web, o d’aquest bloc, o del que sigui això. No faig cap propòsit. Fermament. Potser sigui la milor manera d’acostar-se al fracàs. No m’importa. Sembla que hi aniré penjant els articles que vagi publicant i alguna que d’altra reflexió, o palla mental, per què ens hem d’enganyar. Es veu que ho d’actualitzar diàriament per què tingui èxit. Ja ho veurem. Tampoc no sé què és l’èxit, si no és el número de visites. Però, esclar, de milers de milions d’internautes, quants s’hi han de connectar perquè es pugui considerar un èxit? En fi, si t’agrada, escriu-hi un comentari, si no t’agrada, també. Si no vols que el publiqui i només vols que el llegeixi jo, digues-ho i així ho faré, si no dius res, decidiré jo, arbitràriament, com és obvi i redundant. Sense més, benvinguts, bentrobats.

Hi ha un poema de la Núria Martínez que m’agrada i que serveix per a avui:

ULTIMÀTUM
Cap motiu: i et deixo.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca