Els estudis de mercat han estat una gran font d’ingressos per a alguns amics meus. Especialment immigrants sense papers. En els mesos que triguen a regularitzar-se, alguna cosa han de fer per no esgotar tots els estalvis. Però també hi ha estudiants o aturats a qui no els fa massa gràcia sotmetre’s a tractaments experimentals, malgrat que paguen força més que amb els simples estudis de mercat. I no tothom pot donar semen, ni a totes les noies els fa gràcia donar òvuls, l’autèntica ganga. Les agències que els organitzen tenen una cartera d’interessats en una base de dades, i els truquen quan pensen que el producte que serà testat els escau. Aleshores, cal construir-se una personalitat ajustada a les necessitats de la mostra i treure’n 50 euros per un parell d’hores. A vegades el pagament es fa amb vals de compra d’El Corte Inglés, que sempre ajuda a omplir la nevera. Una empleada truca a l’interessat i li diu: “Tens menys de 25 anys, una carrera tècnica i consumeixes habitualment iogurts?”. Si l’interessat diu que no, l’operadora l’educa: “Bé, doncs recorda-ho bé quan hi vagis: tens 25 anys, has estudiat enginyeria i t’agraden els iogurts. 120 minuts. 50 euros”. Entre 400 i 500 euros al mes, fàcil. A un amic meu llatinoamericà li va tocar anar a un grup de discussió sobre col·leccionables. El tema: “Coches españoles de antaño”. Els del grup s’ho feien com podien per reivindicar els primers Seat Ibiza, el 127, o fins i tot el recent model Córdoba. Quan li van demanar l’opinió, va fer que rumiava i va assegurar que uns fascicles com Déu mana no podien ignorar el mític Seat Valladolid. S’ho van apuntar.
Article publicat al diari Avui, el dia 29 de novembre del 2007.